Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 1 de gener del 2018

Bon Any 2018 i bona sortida del sol

És un desig universal. No serà bo si no ho és per a tothom. Per què el desig faci camí és imprescindible que cada ésser humà sigui digne, ètic i solidari. No podem demanar als altres alló que nosaltres no som. Però, malgrat les mancances personals, sí podem i hem de demanar a les autoritats que compleixin els seus deures i treballin per la dignitat de tots els seus ciutadans i ciutadanes, perquè massa d’ells i elles no poden viure dignament per culpa d’una política manipulada en benefici d’uns pocs. I els mancats d’aquest benefici tenen el dret de reclamar-lo. I aquest dret es basa en la llibertat d’expresió que figura en totes les constitucions del món. Una de les condicions per què els anys esdevinguin bons per a tothom rau en el fet que tothom es pugui beneficiar d’una bona formació regulada per una excel·lent cultura. I aquesta necessitat no es compleix com cal. I a la vista hi tenim com tracten els polítics dels governs als ciutadans que els hi canten les veritats. Per assolir, a casa nostra i arreu, una bona convivència necessitem una política que estigui al servei d’una veritable democràcia i aquesta no existeix si no es reconeixen els drets de tots els pobles del món. Les identitats no són un caprici de la fortuna, són una programa de la natura perquè les persones estudien el model de convivència millor per a cada grup humà. Aquesta convivèncis serà bona i de qualitat si en ella és protagonista la unitat, la verdadera unitat que és aquella que es basa en les bones relacions entre les diferències. Ser diferent és urgència de germanor. I la unitat consisteix en viure germans respectant l’existència pròpia de cadascú. I en les societats democràtiques aquest és l’objectiu. Un enemic molt perillós esdevé l’orgull de grandeses, que el meu poble sigui més poderós, més ric, i més dominador que els altres. És l’orgull que destrueix la verdadera unitat. L’exemple de complir les persones cada funció la tenim en el cos humà. La mà no actuarà mai com l’ull, no és el seu objectiu però del bon funcionament de cada òrgan i membre depen la bondat del cos. És la metàfora de com ha de funcionar el cos de la convivència en la que l’òrgan polític té una funció diferent que l’òrgan cultural i del bon funcionament de tots depen el benestar de la societat. Quan en un model de convivència la dignitat no és igual per a tothom i existeixen humans sense poder satisfer les seves necessitats significa que l’òrgan o el membre responsable de la funció corresponent no actúa correctament i no compleix els seus objectius, per exemple, la política. La política i la religió són els responsables que la sang arribi a tot el cos i si no ho compleix es produeixen les malalties corresponents i aquelles altres que depenen de rebre una bona irrigació, com és per exemple el treball. I acuso la política i la religió perquè són  responsables d’una formació integral del ser humà. La malaltia del cor és un greu risc de mort. Una política dolenta, com una religió incomplerta, són causa de la mort social. Al saludar un nou any és indispensable tenir present la veritat de l’any  acabat per poder exigir des de la dignitat humana un bon funcionament dels òrgans i membres configuradors de la humanitat, política, religió, cultura, economia, justicia, ciencia, filosofia, art, esport i civisme. I en aquest objectiu, política i religió hi tenen moltíssima responsabilitat. Aquesta és la meva filosofia de la vida. Bon any 2018.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada