És un desig universal. No serà bo si no ho és per a tothom.
Per què el desig faci camí és imprescindible que cada ésser humà sigui digne,
ètic i solidari. No podem demanar als altres alló que nosaltres no som. Però,
malgrat les mancances personals, sí podem i hem de demanar a les autoritats que
compleixin els seus deures i treballin per la dignitat de tots els seus
ciutadans i ciutadanes, perquè massa d’ells i elles no poden viure dignament
per culpa d’una política manipulada en benefici d’uns pocs. I els mancats d’aquest
benefici tenen el dret de reclamar-lo. I aquest dret es basa en la llibertat d’expresió
que figura en totes les constitucions del món. Una de les condicions per què
els anys esdevinguin bons per a tothom rau en el fet que tothom es pugui
beneficiar d’una bona formació regulada per una excel·lent cultura. I aquesta
necessitat no es compleix com cal. I a la vista hi tenim com tracten els
polítics dels governs als ciutadans que els hi canten les veritats. Per assolir,
a casa nostra i arreu, una bona convivència necessitem una política que estigui
al servei d’una veritable democràcia i aquesta no existeix si no es reconeixen
els drets de tots els pobles del món. Les identitats no són un caprici de la
fortuna, són una programa de la natura perquè les persones estudien el model de
convivència millor per a cada grup humà. Aquesta convivèncis serà bona i de
qualitat si en ella és protagonista la unitat, la verdadera unitat que és
aquella que es basa en les bones relacions entre les diferències. Ser diferent
és urgència de germanor. I la unitat consisteix en viure germans respectant l’existència
pròpia de cadascú. I en les societats democràtiques aquest és l’objectiu. Un
enemic molt perillós esdevé l’orgull de grandeses, que el meu poble sigui més
poderós, més ric, i més dominador que els altres. És l’orgull que destrueix la
verdadera unitat. L’exemple de complir les persones cada funció la tenim en el
cos humà. La mà no actuarà mai com l’ull, no és el seu objectiu però del bon
funcionament de cada òrgan i membre depen la bondat del cos. És la metàfora de
com ha de funcionar el cos de la convivència en la que l’òrgan polític té una
funció diferent que l’òrgan cultural i del bon funcionament de tots depen el
benestar de la societat. Quan en un model de convivència la dignitat no és
igual per a tothom i existeixen humans sense poder satisfer les seves
necessitats significa que l’òrgan o el membre responsable de la funció
corresponent no actúa correctament i no compleix els seus objectius, per
exemple, la política. La política i la religió són els responsables que la sang
arribi a tot el cos i si no ho compleix es produeixen les malalties
corresponents i aquelles altres que depenen de rebre una bona irrigació, com és
per exemple el treball. I acuso la política i la religió perquè són responsables d’una formació integral del ser humà.
La malaltia del cor és un greu risc de mort. Una política dolenta, com una
religió incomplerta, són causa de la mort social. Al saludar un nou any és
indispensable tenir present la veritat de l’any
acabat per poder exigir des de la dignitat humana un bon funcionament
dels òrgans i membres configuradors de la humanitat, política, religió, cultura,
economia, justicia, ciencia, filosofia, art, esport i civisme. I en aquest
objectiu, política i religió hi tenen moltíssima responsabilitat. Aquesta és la
meva filosofia de la vida. Bon any 2018.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada