Espanya és un país de nacions i una d’elles s’ha entossudit
en dominar-les i fer-les als seu estil. El llarg procès de la formació de
l’espanya actual es desconcertant i gens d’acord amb el model democràtic que
se’ns vol fer creure ser l’actual. Dissortadament la justícia no ha aconseguit
ser un factor de convivència, tot el contrari, un factor de vivència egoïsta.
No necessitem gaires especulacions per adonar-nos-en. Les especulacions es
mouen sobre les plaques de la corrupció. Com ha estat possible? Senzillament
per què la llei és molt manipulable. I s’ha manipulat més d’una vegada sota la
promesa d’una millora democràtica i dissortadament ha estat sota la millora de
la butxaca de més d’un polític i governant dels que tallen el bacallà. L’inici
de la trobada de Davos ha palesat amb prou claretat en les paraules del rei d’Espanya
qué s’enten per democràcia. Les seves paraules contra Catalunya foren una
ofensa a la dignitat humana però sembla ser quen la Constitució en l’article
56.3 li permet tot perquè diu taxativament:”La persona del rei és inviolable i
no està subjecte a responsabilitat”. Francament no entenc res. Si no té
responsabilitat és que estrà per sobre del bé i del mal i és déu. Precisament
la dignitat de l’ésser humà es mesura per la veritat i bondat de les seves
paraules i dels seus actes. L’article 56-1 ens diu:”El Rei és el Cap d’Estat,
símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament
regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’estat
espanyol en les relacuions internacionals, especialmente amb les nacions de la
seva comunitat histórica i exerceix les funcions que li atribueixen
expressament la Constitució i les lleis”. El seu discurs fou un exemple de
moderació dxavant l’acusació que va fer d’una de les comunitats del seu estat,
i si les seves paraules foren valorades des de la seva funció, les conclusions
de les persones ben pensants deurien dir en el seu interior: aixó és un rei
moderador de la convivència, quan amb el que acaba de dir ha encès encara més
el foc? Com pot ser símbol d’un país que el seu comportament és d’oblit de l’autonomia
que aporta més riquesa a la nació espanyola? Si llegim més, l’article 61 ens
diu:”El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà jurament d’exercir
fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i
respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes”. Em pregunto,
si la seva persona és inviolable perquè ha de jurar el seu càrrec. Si és
inviolable ho farà tot bé. Una clara contradicció i fets i paraules la fan més
visible i clara. Els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes, quins
drets? Aquells que vol el Govern de l’Estat o els que configuren la democràcia.
Perquè les paraules del Rei a Davos i en altres oportunitats no ha respectat la
d’opinió i n o ha fet res per establir el diàleg com aconsella la democràcia.
Dissortadamen en el tema català, el Rei en els seus discursos ha estat sempre
la veu del seu amo. Què hi ha derrere d’aquest comportament segons la meva
lectura de la Constitució totalment incomplidor? Dissortadament, la democràcia
de la que tant es vanten els estats, pateix una intensa negror dels núbols de
la història que fan de la humanitat un infern per a la majoria i un paradís
econòmic per a la minoria. La minoria presnt a Davos. La imatge de la humanitat
del segle XXI, independentment dels avenços científics i tecnològics, és una
imatge d’una humanitat trepitjada. Catalunya en pateix les consequències però per
una raó que denuncia la injustícia democrática d’una convivència que no és en
pau. I la culpa, de la política i del gran capital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada