QUÈ ÉS LA POLÍTICA: UNA FILOSOFIA, UN JOC O UNA MANERA DE PASSAR L’ESTONA

Amb tota l’honestedat, no entenc la política espanyola del PP. He dedicat moltes estones a reflexionar el preàmbul de la Constitució Espanyola, que és la base de les seves lleis, i l’article que parla de la sobirania del poble espanyol. I amb tota franquesa no entenc com el tracte que rep Catalunya pel progrès cap a la independencia pot quadrar lícitament amb la Constitució. No dic legalment perquè tal com es redacten les lleis són manipulables. I la Constitució Espanyola n’és un exemple. No cal citar-ne perquè segons a qui es fa referència fins i tot es canvia: exemple, immunitat de l’exrei. Tinc molt clar que la licitud d’una llei no li atorga la votació del Congrès i del Senat, li dóna la veu del poble. I quan arribo a aquest punt i valoro el tracte que rep Catalunya amb l’empressonament i persecució dels polítics escollits per votació popular sobirana, em pregunto, qui té la veritat, la Constitució o el Govern i el Tribunal Constitucional amb la seva interpretació. Personalment tinc més fe en la Constitució que en les Institucions, encara que no m’agrada perquè massa articles són opinables. I aleshores quan intento comprovar el grau de veritat en les decissions del govern del PP en relació amb l’independentisme català, francament acabo pensant que no s’està jugant net. I que l’empar de la Constitució no es compleix per a tothom igual. I a continuació dedueixo que la democràcia a Espanya no es practica. Comencem per la sobirania. El poble ho és i la sobirania la ostenten tots i cadascun dels ciutadans. Els ciutadans són lliures en les seves opinions i per exercir la sobirania cal opinar. Jo sóc independentista i pel meu DNI espanyol sobirà a Espanya. I el poble català ha palesat la seva opció independentista en dues oportunitats que una persona mínimament intel·ligent interpreta amb respecte a la seva llibertat. No hi ha sobirania sense llibertat i no hi ha llibertat sense sobirania. I el Govern espanyol del PP nega aquest principi. I el nega amb fets i amb paraules difícils de justificar-ne el seu ple significat. Des d’una visió humana lliure intel·ligent és totalment incoherent empresonar un polític, escollit pel seu poble que és sobirà. I alló que no entenc, si nó ho valoro des d’el remordimanet de voler dissimular un greu error, permetre delegar el vot sense assistir a les sessions del Parlament. Perdoneu, però no és una manipulació, és més greu encara. I aquest comportament en una democràcia és inacceptable.

Si la voluntat popular ha donat validesa a una llei, quan la voluntat popular canvia el vot, aquella llei no és vàlida i s’ha d’acceptar la nova voluntat. I aixó no s’ha fet, per una raó molt senzilla, perquè no s’excerceix democràticament. És molt greu dir-ho, però ho és molt més encara donar motius per poder-ho pensar.Senzillament m’escandalitza la política del PP corroborada per afirmacions fora de to, com la del Sr. Hernando quan amb  tota impunitat tracta de zombi al President de la Generalitat perquè el procès independentista ja està acabat. Un gravíssim error històric, perquè els procesos històrics no hi ha cap partit que els aturi, els pot retardar, però no anul·llar. El castellans diuen que “por la boca muere el pez”. Massa polítics ho haurien de tenir persent. Pels independentistes catalans, la política és una filosofia que cal estudiar, reflexionar i arribar a noves fites, és el verdader joc de la vida que porta el triomf a les persones en la seva dignitat i no és un passa temps sense base, sinò un passa temps per gaudir dels fruits d’una política, que en l’actualitat a Espanya només són bons pel gran capital i dolents per a la majoria dels espanyols, tot i essent sobirans. Una  verdadera incongruència.