Aviat sereu a casa quan s’acabi aquest mal son

L’ètica democràtica de les normes europees, al marge dels responsables polítics  de la Comunitat Europea, sempre les he considerades garantia i que les manipulacions egoïstes de certes autoritats no tenen prou força històrica i legal. Els aires que bufen pel cel d’Europa porten el missatge de la llibertat amb un signe indiscutible, Catalunya serà un estat europeu. És inconcebible que en una Europa democràtica Espanya oblidi olímpicament les normes europees i la Justícia Internacional calli. Personalment penso que ha començat a parlar i l’estat de xoc amenaça al President espanyol. La democràcia no es pot permetre febleses si vol continuar avançant per una humanitat lliure, ética, solidària i feliç. I aquests característiques massa pobles d’Europa i del món no les viuen, ni gaudeixen en la seva plenitud. I Catalunya ha esdevingut aquell granet que ha explotat i vessa sobre el territori el pus de la malaltia democràtica europea. Crec, i he llegit comentaris sorgits d’Europa, que la justicia europea ha col·locat Espanya en el seu punt de mira per incomplir la legalitat europea en relació amb els drets dels pobles. Un signe prou clar són les dues recomenacions alemanyes al govern espanyol perque dialogui amb Catalunya. Un altre el malestar causat per una autoritat eslovena defensant els catalans.

També el comportament de la justícia belga en relació amb el President Puigdemont i els sues consellers. I darrerament sembla ser que la justicia belga acusa el President Espanyol al Tribunal de Justícia Internacional. Òbviament l’estat espanyol ha d’estar en estat d’alerta, políticament, legal i económica. Atacar Catalunya a tots nivells com ha fet, comença a girar-se-li d’esquena. I malgrat tot, Catalunya li proposa i demana dialogar. Sortosament els vents que bufen manifesten que les il·legalitats internacionals es fonamenten en la manipulació de l’article 155 de la Constitució. Voldria tenir l’esperança que el govern d’Espanya reflexionés seriosament perquè si ho fa se n’adonarà que la Constitució dóna la raó a Catalunya. I Catalunya respon amb germanor i sense violències, violències que no han  existit, els catalans n’han estat víctimes de les forces de seguretat espanyola. És curiós que en unes manifestacions a la tele anglesa el ministre anunciés que la policia no havia actuat irregularment contra la població i s’haguès d’escoltar del periodista televisiu, Sr. Ministre, les grabacions les vam fer nosaltres. Un repàs racional dels fets acompanyat del posicionament d’Europa, que es va produint, no és cap valoració de la licitud i ética del Govern Espanyol. I els síntomes de preoccupació per part de l’estat hi són. No és ètic caminar sobre la corda fluixa per defensar els errors presentats com a èxits. Resulta  que la normalitat política portada a Catalunya per l’estat comença a demostrar-se que és el fruit de l’anormalitat de la gestió política. No sóc partidari d’empressonar polítics, però, a vegades, les raons adduïdes són el boomerang de la justícia. Senzillament així ho intueixo en la trajectòria política del govern de l’estat espanyol, del PP. No és cap consol, és la desgràcia de manipular la democràcia. L’enunciat de la cançó per la llibertat dels presos polítics ensenya el camí:”aviat sereu a casa quan s’acabi aquest mal son”.