Com llegim la història i les lleis?

El respecte a la consciència de cada persona és fonmental per a una democràcia en pau. Tenir consciència no vol dir llibertat per contradir sense raonament les idees dels altres i molt menys quan els fruits personals perjudiquen. L’egoïsme mai serà un col·laborador d’una societat democràtica. I és precisament l’ego, el gran risc. L’enfrontament de l’ego amb l’aplicació d’una llei i amb la interpretació dels fets socials no pot comportar mai la negació d’un dret natural. Es pot donar el cas que un comportament social esdevingui la raó que obligui a rectificar perquè el principi de convivència democràtica és superior a l’acció de govern. Ens trobem davant el dilema de l’aplicació de l’article 155. Per què s’ha aplicat i quin ha estat el resultat. Curiosament es va aplicar contra una votació popular nascuda i organitzada per la ciutadania en relació al dret a decidir. La contrarèplica de l’article fou organitzar per part del Govern de l’estat una altra votació. Les dues votacions donaren el mateix resultat a favor de la independència i una mica superior la votació organitzada per demostrar el contrari. El poble va parlar dues vegades amb el mateix missatge. La primera per iniciativa pròpia i la segona per iniciativa de l’estat. La victòria dels partits independentistes ha estat clara. I l’estat no ho reconeix. Primer perquè no dóna valor ni als seus actes i segon perquè no creu en la democràcia. I no hi creu perquè malgrat la gran lliçó de civisme donada per la ciutadania, l’article de la Constitució que reconeix en el poble el fet de ser sobirà, es manipula descaradament, no alliberant els polítics i civils empressonats havent-els-hi donat la raó les votacions, també la segona que es feia sota la coacció de l’article 155 i la primera amb la coacció policial

. Dos missatges que donen la raó a Catalunya i dos missatges sota amenaces. On és la democràcia? La resposta la trobem en la forma com des d’el poder polític i judicial es tracten els resultats, maniupulant descaradament els fets i amagant la irracionalitat de l’enfrontament del poder armat contra la ciutadania. Peró no només, valorant positivament els actes inacceptables de les forces d’ordre públic sinò declarant obertament el President del Govern de l’estat que el dia 1 d’octubre no s’havia votat quan a l’hora de la veritat es contabilitzaren més de dos milions de vots. És inconcebible com els membres d’un govern no saben llegir en els actes populars els missatges que s’hi donen. No donar valor a una ciutadania que en la defensa dels seus drets legítims reconeguts per la Constitució no té por d’enfrontar-se al poder polític, que li deu al seu vot, incapaç de dialogar; que envia les forces armades, significa la incapacitat de valorar el capital humà, social i polític que des de la convicció vol treballar per a una millor convivència i no li deixen. La força d’un poble que defensa idees de progrès contra la ineficàcia d’uns polítics que s’enganxen a unes lleis que la voluntat popular pot donar per caducades. L’antidemocràcia dels fets està en la negativa de diàleg, quan la paraula és l’eina indispensable d’una democràcia. És lamentable i esdevé just que la ciutadania defensi un altre model de democràcia justa, creïble, solidària i de progrès. Catalunya no renuncia al seu dret a ser ella democràticament.