Ser espanyol no serà cap garantia

No sóc profeta, però sí, observador. Fa anys, quan Espanya era encara franquista, els hotels francesos no acceptaven clients espanyols i quan s’hi presentava un català se li obrien totes les portes. En vaig viure l’experiència. No em fa cap il·lusió tornar enrere políticament. Dissortadament la política espanyola s’ha estancat malgrat la democràcia. No cal anar a França, en la mateixa Espanya s’hi viuen experiències que ho demostren. És molt lamentable, però així ho intueixo. Els governs escorats molt a la dreta esdevenen autoritaris i dictadors. La norma democràtica de la paraula i la dignitat de la persona no es compleix com el progrès exigeix. La meva visió del futur no la voldria negre per a ningú, però l’història m’ensenya que quan a la pell de brau la política anticatalana avança, la convivència es converteix en un seguit de coves d’odi. I llegint la premsa, escoltant la ràdio i visionant la tele les manifestacions contra Catalunya estan a l’ordre del dia. Comparant les afirmacions del govern amb la realitat del moment, també en l’odre econòmic i molt en el cultural, m’hi fan pensar. I la meva conclusió, al marge de les auto ensabonades del govern, em diu que Catalunya serà ben rebuda per Europa. La vanaglòria d’una consciència de progrès econòmic, la desmonta la realitat de la pobresa que progressa.

Hi ha massa detalls en la política del Govern que es vanta de ser demócrata, de tenir Europa al seu costat. Espanya no ha complert les disposicions que li va imposar Europa, si mal no recordo, l’any 2013. Espanya ha oblidat la sentència del Tribunal Constitucional en relació amb el cas Càstor. Alemanya li ha demanat darrerement dues vegades que dialogui amb Catalunya i no n`ha fet cas. I Europa comença a manifestar-se. Eslovènia es posa al costat de Catalunya i el govern del PP provoca un escàndol diplomàtic. L’Ajuntament de Dublin penja la bandera catalana durant un més en solidaritat amb Catalunya. I amb pas de formiga Catalunya va fent seu el camí europeu, en el món cultural, en l’esportiu, Federacions Catalanes acceptades per la corresponent internacional amb celebracions de competicions mundials, i també en l’econòmic manipulat per l’estat. No lliga dir que l’economia espanyola va bé i argumentar que es priva Catalunya de centenars de milions d’euros perquè l’estat no té diners. Aquest comportament no és seriós. No és d’estranyar que per Europa corrin rumors de que la Unió està estudiant el problema català. La paraula és el gran argument per arribar a acords i pactes positius i enriquidors a tots nivells, però també és veritat, com diu el refraner espanyol “que por la boca muere el pez”. I penso que aquesta sentència popular es va complint i a no trigar massa temps el perill de caure al pou serà un risc difícil d’evitar. Honestament, i no m’agradaria, penso que cada dia que passa ser espanyol no serà cap garantía a Europa. El Govern del PP dirà tot el contrari, però crec que està preocupat.