Dos mil anys d’història mantenen el missatge. Alló veritable
important no és la forma, és el fons. I el missatge de l’ofrena dels Reis
d’Orient era un missatge de vida per a la convivència en pau. Parem esment en
l’ofrena: or, encens i mirra. Or, el gran tresor que no és altre que la pròpia
vida; encens, la fragància del benestar de les obres dels humans i la mirra, la
conversió del patiment en medecina vital. Aquestes foren les joguines dels mags
savis a l’infant nou nat. I aquests dons, la humanitat els ha convertit en
joguines per els infants. Unes joguines que contribueixin a la vida dels grans
per la capacitat de produir diners, fabricant regals per a la joia dels petits.
Una joguina és or en la vida d’un nen, l’encens, és il·lusió i la mirra, el
desig de ser sempre feliç en els diferents moments de la vida. I si hi pensem,
encara que només sigui un dia, ens adonarem que aquest missatge és per a tothom,
perquè els infants es fan grans i en l’edat madura i en la vellesa totes les
persones necessiten l’or d’una vida plena, l’encens de la felicitat que
produeixen les seves obres i la mirra per mantenir-se ferm també en les
dificultats. Però als grans, els hi manca massa la il·lusió i l’alegria dels
infants. Aquest missatge de felicitat no és constant, és efímer, com efímer és
només un dia en un any. Però les joguines hi són i alló important és com
s’empren i quina incidència tenen en la vida de cada dia. Ser nen per un dia no
és difícil, ho és ser-ho tots els dies de l’any. Ser nen que sap jugar amb les
seves joguines, vol dir lliurar l’or que és la vida en solidaritat universal,
lliurar al món l’encens de la felicitat que haurien de portar les feines de
cada moment i fer del sacrifici, que és
el treball, l’argument creïble de l’ésser humà. Ens caldria cada dia, a l’anar
a dormir, fer una anàlisi de la jornada i ens sorprendriem tant en positiu com
en negatiu. I ens avergonyiriem de l’egoïsme propi en perjudici dels altres. I
és sorprenent que en una societat que oblida els valors religiosos, mantingui
l’accident del missatge per enfortir l’egoïsme i oblidi la feblesa humana que
es viu en el món. Per què feblesa humana és la veritat d’una humanitat
majoritàriament pobre i infeliç. Quin paper hi juguen les festes dels reis? Un
de molt important, mantenir el caliu, malgrat la ignorància implantada del tema
pels egoïsmes. I com es viu? Si fem una ullada al món, comprovarem que va
agafant cos un model de convivència que anomenen democràcia. És una presència
encara feble que avança perquè hi persones que són nens que creuen en els reis
i arriben a grans amb la seva creença però que han de lluitar molt perquè la
majoria dels que foren nens han deixat de ser-ho i prefereixen ser grans sense
il·lusions i la seva il·lusió és l’egoïsme. Per mantenir ferma la lluita és
necessari la festa infantl dels reis per fer pensar als grans. Però per a la
majoria dels grans, el missatge del dia dels nens només els importa per fer
diners. Fan més difícil la lluita dels que creuen en les persones i les
estimen.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada