Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 6 de gener del 2018

La festa dels reis un missatge per a la història

Dos mil anys d’història mantenen el missatge. Alló veritable important no és la forma, és el fons. I el missatge de l’ofrena dels Reis d’Orient era un missatge de vida per a la convivència en pau. Parem esment en l’ofrena: or, encens i mirra. Or, el gran tresor que no és altre que la pròpia vida; encens, la fragància del benestar de les obres dels humans i la mirra, la conversió del patiment en medecina vital. Aquestes foren les joguines dels mags savis a l’infant nou nat. I aquests dons, la humanitat els ha convertit en joguines per els infants. Unes joguines que contribueixin a la vida dels grans per la capacitat de produir diners, fabricant regals per a la joia dels petits. Una joguina és or en la vida d’un nen, l’encens, és il·lusió i la mirra, el desig de ser sempre feliç en els diferents moments de la vida. I si hi pensem, encara que només sigui un dia, ens adonarem que aquest missatge és per a tothom, perquè els infants es fan grans i en l’edat madura i en la vellesa totes les persones necessiten l’or d’una vida plena, l’encens de la felicitat que produeixen les seves obres i la mirra per mantenir-se ferm també en les dificultats. Però als grans, els hi manca massa la il·lusió i l’alegria dels infants. Aquest missatge de felicitat no és constant, és efímer, com efímer és només un dia en un any. Però les joguines hi són i alló important és com s’empren i quina incidència tenen en la vida de cada dia. Ser nen per un dia no és difícil, ho és ser-ho tots els dies de l’any. Ser nen que sap jugar amb les seves joguines, vol dir lliurar l’or que és la vida en solidaritat universal, lliurar al món l’encens de la felicitat que haurien de portar les feines de cada moment  i fer del sacrifici, que és el treball, l’argument creïble de l’ésser humà. Ens caldria cada dia, a l’anar a dormir, fer una anàlisi de la jornada i ens sorprendriem tant en positiu com en negatiu. I ens avergonyiriem de l’egoïsme propi en perjudici dels altres. I és sorprenent que en una societat que oblida els valors religiosos, mantingui l’accident del missatge per enfortir l’egoïsme i oblidi la feblesa humana que es viu en el món. Per què feblesa humana és la veritat d’una humanitat majoritàriament pobre i infeliç. Quin paper hi juguen les festes dels reis? Un de molt important, mantenir el caliu, malgrat la ignorància implantada del tema pels egoïsmes. I com es viu? Si fem una ullada al món, comprovarem que va agafant cos un model de convivència que anomenen democràcia. És una presència encara feble que avança perquè hi persones que són nens que creuen en els reis i arriben a grans amb la seva creença però que han de lluitar molt perquè la majoria dels que foren nens han deixat de ser-ho i prefereixen ser grans sense il·lusions i la seva il·lusió és l’egoïsme. Per mantenir ferma la lluita és necessari la festa infantl dels reis per fer pensar als grans. Però per a la majoria dels grans, el missatge del dia dels nens només els importa per fer diners. Fan més difícil la lluita dels que creuen en les persones i les estimen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada