La sobirania del poble, una pantalla dels polítics

Honestament estic perdent la fe, la confiança i la credibilitat en la política i justícia dels estats. La política i la justícia són dos serveis responables del benestar dels ciutadans. I l’exemple que s’està donant al món en relació al problema català és un ridícul joc dels disbarats. Alló que interessa és donar la raó a l’estat i als tribunals i que el poble carregui amb les culpes. En relació a Catalunya s’estan prenent unes decissions davant les quals em pregunto: no és sobirà el poble, segons la Constitució? La sobirania és un poder que dóna potestats i aquestes potestats mai poden ser superiors a l’atorgador. I sembla ser que a la pell de brau es poden canviar als papers segons les circumstàncies. Des de la meva òptica la política i la justícia espanyoles estan jugant a qui la fa més grossa. Les contradiccions i interferències que s’intueixen entre alló que vol el poder polític i alló que vol el judicial creen un ambient de desconfiança i d’incredulitat que porta la convivència a un desafiament de la llei del més fort. Francament la solució final del Tribunal Constitucional és un “quiero y no puedo” i “la casa sin barrer”. Posar en mans de la justícia, un tema que és polític, palesa incapacitat de govern o una manera de dissimular l’odi que es té al contrari i la por que la veritat del contrari posi davant del món la manipulació democràtica que es fa del tema català. És una vergonya que el Tribunal Constitucional perdi credibilitat per la manca de respecte a la Constitució. Camuflar una sentència sense solucionar el problema, què significa sinò  no tenir valor de portar la contrària al govern? I a les hores salta a la vista el comentari “ favor con favor se paga”. Si el Tribunal Constitucional reconeix la legitimitat de la votació favorable a Carles Puigdemont, perquè no anul·la la sentència del jutge? És una contradicció i per coherència una irresponabilitat, perdonar la culpa i no retirar la sanció. Jo pregunto, de què serveix la Constitució i tot l’estament legal muntat al seu entorn? És una estructura per col·locar amics i tornar favors? Que la política i la justícia que han de ser un servei als ciutadans actuin de tal manera que un ciutadà pugui arribar a conclusions com l’expressada és lamentable i una demostració d’un reciclatge urgent de les dues institucions. El món ho agrairà i Catalunya esdevindrà la nova estrella en el cel blau de la convivència universal.