Transició versus regressió

L’assoliment d’un model de convivència política està subjecte a moviments estranys que van desde postures positives retornant a les negarives. Alló que, avui, és blanc demà pot esdevenir negre. I aquesta reflexió em porta a pensar que actualment s’està vivint un moviment politic regressiu. Aquests dies de Nadal i Cap d’any, l’amistat feu arribar a les meves mans el llibre XIRINACS, EL PROFETISME RADICAL I NOVIOLENT, de Lluis Busquets i Grabulosa. La seva lectura m’ha posat en paral·lel la lluita de Xirinacs per l’amnistia i la de la recuperació dels drets de Catalunya anorreats per l’article 155. I en la comparança un fet alliçonador, qui enviava i qui envia la policia i la guàrdia civil contra els lluitadors per la llibertat. Els darrers anys setanta, en el canvi de règim i lluita per l’amnistia qui enviava les forces, dites de seguretat, era Fraga Iribarne, el pare del PP, continuació de l’AP i el que ha atacat el poble de Catalunya, defensor de la llibertat, amb l’article 155, és també del PP, el President del Govern, Sr.Mariano Rajoy. La història és molt intel·ligent a l’hora alliçonar. La repressió i la presó era la forma d’introduir la democràcia els anys setanta, i avui la democràcia està en regressió amb repressions policials i empressonaments. Alló que no agradava als governants de la transcició era el ressó internacional dels lluitadors, concretament de Xirinacs que omplia pàgines de diaris a l’exterior i alló que els hi causava mal de ventre fou la nominació, per dues vegades, de Lluis M. Xirinacs pel Premi Nobel de la Pau, i per Catalunya, Espanya i Europa va correr la sospita de la pressió del govern perquè no se li atorguès, car era el nom que es discutia, i en la segona edició, fou declarat desert. Avui no ha agradat la fugida a Bèlgica i la dicissió de la justicia belga no retornant els polítics catalans assilats i la preocupació del poder dels empressonats si els deixen en lllibertat. En ambdues etapes una guerra política contra la llibertat afeblint la democràcia a Catalunya, Espanya i Europa. Dos models de lluita noviolenta la de Xirinacs i els seus col·laboradors i la de Carles Puigdemont i els membres del Govern Català i els dos Jordis. I en ambdues etapes la recerca de violència o no n’hi ha per argumentar judicialment. Un paral·lelisme alliçonador si els verdaders demòcrates d’Espanya i Catalunya llegeixen intel·ligents el missatge d’aquests fets històrics i els raonen racionalment. Honestament penso que els polítics de la pell de brau en el poder temen la veritat i els horroritza la possible sentència de la justícia del tribunal de la història. La lectura de la biografia de Lluis M. Xirinacs posant davant dels meus ulls la igualtat del procès polític català amb la seva lluita, m’ha portat a la conclusió esmentada. Lluis M. Xirinacs, el teu sacrifici a tocar gairebé del Taga, aporta llum en el camí de la independència de la teva Catalunya. Curiós, dos moviments divergents com una transició vers la democràcia i una regressió de la democràcia han facilitat el camí de la voluntat del poble per la llibertat.