Puigdemont, obsessió del Govern del PP.

.

Bèlgica i Dinamarca han descobert la categoria política i humana de Carles Puigdemont. I aquest descobriment, quines consequències el govern espanyol pateix i no sap com contrarestrar-les democràticament, està posant al descobert la feblesa democràtica de l’estat espanyol, orfe d’una base doctrinal sòlida i creïble. La raó política davant la llei està generant un conflicte de confusió que cada dia fa més gran la bola de neu de la independència de Catalunya que muntanya avall està arribant a la base per aposentar-s’hi i al fondre la neu començar a conrear el camp d’una política democràtica creativa en base a la voluntat dels ciutadans. Els moviments observats amb motiu del seguiment que l’estat fa del President a Bèlgica i darrerement a Dinamarca em fan pensar en que tant el govern com la judicatuta espanyoles, malgrat el 155, no troben la força que necessiten en la Constitució i es veuen obligats a decissions que no porten enlloc. Tot em porta a pensar que el moviment independentista de Catalunya no té res d’il·legal per la seva raó democràtica. Sincerament se’m fa increíble la decissió del jutge de no enviar l’euroordre de detenció a Dinamarca, quan l’estat escampa que Europa està incondicionalment al seu costat. I em porta a creure que Espanya cada dia està més desprestigiada a Europa. L’argument de no decretar-la perquè Puigdemont provoca la seva detenció que li facilitaría la presidència catalana, la trobo tan mancada d’argument com de fe en les pròpies lleis. Senzillament per què les lleis espanyoles no sempre compleixen les normes europees signades per l’estat espanyol. En el fons del fons, en l’estat espanyol s’hi belluga una desconfiança en el seu poder real que el sumergeix en increíbles contradiccions. I penso que Mariano Rajoy a hores d’ara s’arrepenteix d’haver convocat les eleccions del 21 de desembre, perquè els resultats sortits d’elles, el contradiuen i donen la raó a la majoria independentista del poble de Catalunya. I en democràcia les majories són llei perquè constitucionalment el poble és sobirà i amb la Constitució a la mà el poble català ho és en alló que l’afecta directament. Crec honestament que l’estat espanyol se sent immers en una greu problemàtica favorable als independentistes catalans. Sincerament penso que mantenir empresonats als dos Jordis i a Jonqueras i a Forns és el tour de força del govern espanyol per descoratjar el poble català i convertir en llei alló que no ho és. El govern té por que arribi el moment que es declari injust. I en una Europa democràtica seria motiu de desqualificació per uns i requalificació pels altres. Intueixo que aquest serà un possible camí de llibertat. I no m’estranyaria que la política de Puigdemont anès per aquest camí. La professora danesa que va intervenir portant la contrària va reconèixer, malgrat tot, que el nivell polític del president català era excel·lent i que sabia alló que feia i perquè. Tot em fa creure que Carles Puigdemont recuperarà per llei constitucional la presidència de la Generalitat.