Per natursalesa tan persona sóc jo,
essent independentista, com Pablo Casado president del PP, unionista. En una
democràcia, independentistes i unionistes estan obligats a una bona intel·ligència
i convivència. Abans de continuar, permeteu-me dues cites. Una de l’evangeli de
Sant Mateu quan Jesús li diu a la multitud: “ Ja sabeu que es va dir: Estima
els altres, pero detesta els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres
enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del
cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i
injustos”. I la segona cita ens la dicta Nelson Mandela:” L’educació és l’arma
més poderosa que pots usar per canviar el món.” Dues autoritats mundials que
foren perseguides per les respectives autoritats. Li pregunto a Pablo Casado quines
afirmacions són més democràtiques, les dues citades o les següents pronunciades
per ell: a) dirigint-se a Puigdemont li diu “que pot acabar com Lluis
Companys”. Una condemna de mort subtil. b)recorda al President del Parlament
Català, Roger Torrent, que té dos fills i sap que pot passar. Una altra
insinuació pròpia d’aquells que paguen sicaris. I una tercera, c)”Si els pobres
no poden pagar-se un metge que vagin a un “curandero” que és més barat”. Senyor
Pablo Casado aquestes afirmacions són dignes d’un polític amb pretensions a
President de Govern? I encara més perquè pensi, al marge dels títols acadèmics
sospitosos, tornar a aplicar el 155 a Catalunya, és una solució democrática?
Podria definir-me què és democràcia. Ha
de tenir present que perquè sigui possible abans haurà de suprimir l’article de
la Constitució que diu que els ciutadans espanyols són sobirans i jo
independenista sóc sobirà i vos amb les vostres idees no ho sou, espanyol
segurament, sí. Dissortadament el vostre comportament des de que foreu el·legit
President del PP, quin dret non us nego, les vostres declaracions dedicades a
Catalunya són cada vegada més antidemocràtiques i calcades de la filosofia
franquista.
Sr. Casado, Catalunya només vol recuprar en justícia els drets que
li foren arrebassats per les armes per Felip V. I Catalunya no formava part de
la nació espanyola. Els reis Catòlics, si de catòlics en tenien alguna cosa, no
van unificar res. La reina Isabel governava el que en dieu Espanya i el rei
Ferran, el regne de Catalunya i Aragó, tenint Catalunya el seu Parlament (el
primer d’Europa) i legislació pròpia i Aragó la seva. Només tenien en comú el
Rei. I en una etapa democràtica, com es diu ser l’actual, és lògic que
Catalunya recuperi els drets arrebassats injustament. Catalunya demana justícia,
aquesta paraula que els suposats demòcrates espanyols porten tant en la seva
boca. Però el PP està en deute amb Espanya i abans de voler tornar a governar
ha de fer un reciclatge en profunditat per deixar de ser l’estat espanyol un
dels més corruptes d’Europa, com dissortadament afirma la premsa internacional.
I en la liquidació d’aquesta corrupció no es pot oblidar els drets dels pobles
de la península ibérica.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada