La dignitat és condició essencial de la definició de persona

Una persona indigna és fruita podrida de la humanitat, l’arbre principal del jardí, que és l’univers. Disortadament en el món s’amaguen massa indignitats amb l’atorgament d’alts càrrecs polítics, econòmics, religiosos i culturals. La imatge del segle XXI de la humanitat m’ha portat a la conclusió que els grans criminals de la història es troben en les altes esferes de la societat i són els que mouen els fils dels sicaris que acaben amb la vida de moltes persones innocents.. Estic convençut que persones importants de governs, del món de les grans economies, de l’alta societat amaguen la indignitat de ser amb la suposada capa de dignitat del poder. I és en aquesta zona social on cal la investigació policial si, per exemple, es vol solucionar la pederastia, l’economia submergida, els robatoris, incendis i els culpables de la gran pobresa de la humanitat. Quan la justícia no condemna les forces i cossos de seguretat corruptes, obra les portes als lladres o violadors de carrer. Quan la justícia i les forces d’ordre públic no investiguen els poderosos que s’enriqueixen injustament i desmesurada, es fa culpable de la injustícia que pateix la major port dels humans. Moltes condemnes de presó haurien  de complir-les alts càrrecs polítics incapaços de complir els seus deures i massa hàbils a l’hora d’augmentar les seves riqueses. És una befa i una injustícia social que uns diputats o senadors cobrin per l’habitatge quan són propietaris no només del seu pis on viuen. I aquesta és una realitat. No és just que un ministre cobri de ministre i pensió de jubilat, al mateix temps, irregularitat viscuda a Espanya.

No és correcte que un alt càrrec del PP popular insulti als independentistes com si ser-ne fos un acte criminal quan és un dret natural. No és correcte que una màxima autoritat sospitosa de malversació i acumulació injusta de diners, de responsabilitats en l’aixecament del 27 F, de indignitat humana en relació amb el sexe femení, de cobrar una pensió inultant en relació amb la dels treballadors, i que les forces d’ordre públic no puguin actuar investingant-lo. No és legal que la justícia espanyola no reflexioni sobre les seves febleses davant el rebuig de la justícia alemanya, belga, suissa i anglesa en relació amb els polítics catalans refugiats a Europa. No és només injust i inhumà que es condemni amb presó idees de llibertat sense causar aldarulls i es fassi la vista grossa davant d’atacs a la convivència com els fets de la manada. És incompresible amb la Constitució a la mà que una entitat minoritària sigui més creïble que l’expressió de més de dos milions de catalans defensant el dret a decidir. No és Constitucional el govern que convoca unes eleccions per portar la contrària pensant que guanyarà i no accepta el resultat i empresona els polítics que són innocents. Estat Espanyol són massa els càrrecs als que hauria de respondre si les vostres institucions complissin amb el seu deure.

Un jutge no pot actuar amb la seva ideologia política contra la ideologia contrària del’acusat, perquè la sentència no podrá ser mai justa, ni legal, ni lícita. Les idees són totes constitucionals i la Constitució els jutges també l’han de complir. Si el poble espanyol fos conscient de les irregularitats polítiques amb que se’l governa allargaria la mà a Catalunya i tots junts imposarien la veu de la justícia. Aquest fet arribarà. Resta molta feina a fer perquè Espanya sigui verdaderament democràtica. Primer cal democratitzar l’estat i les seves institucions i només ho poden assolir els ciutadans, persones dignes i sobiranes.I aquests sobirans dignes tenbnen tot el dret de defensar la seva dignitat
 i exigir justícia contra aquelles persones que gtrepitgen els seus drets a la vidia, sigyui, quina sigui, fins i tot si és un alt càrrec econòmic internacional. La defensa del dret a la vida la humanitat té dret a exigir-la als governants, sigui quina sigui la cstegoria, President dels Estats Units o Rússia o Directora del Fons Monitari Internacional. El diner està al servei de tota la humanitat, bàsicament de la més pobra, i mai dels més rics.