La imatge de la dignitat ciutadana és l’argument més
fidedigne de l’autoritat. Però quan aquesta dignitat està mancada dels recursos
bàsics esdevé una acusació de la indignitat del poder. No es tracta d’acusar a
ningú, simplement de comprovar aquella dita “pels seus fruits els coneixereu”.
I en una convivènvia humana quins són els fruits indispensables per ser digna?
Si fem una ullada pels carrers i places i al nostre pas una persona pobra ens
demana una caritat, de genolls, si pensem ens adonarem que la política de la
convivència no és la desitjable. I perquè no totes les persones disposen dels mitjans
mínims per a una vida digna? No acusem només al mercat, que sí, però per damunt
del mercat hi ha una altra autoritat responsable, la política. I la política
nacional i universal dels nostres dies és una política de confrontacions a tots
nivells. I com es veu impotent per ineficaç, busca les seves raons en les
idees, com si les idees fossin una font d’odis i no de progrès i benestar.
Condemnar les idees és la primera demostració de la ineptitud, incapacitat i
il·legalitat de la justicia i molt més quan es fa corresponsable amb el poder. És
totalmenbt impossible governar correctament d’esquena a la realitat humana de
la nació, quan la nació es coverteix sibilinament en estat. L’estat és un órgan
de servei. I una de les proves de la seva incongruència rau en el fet de
perseguir i condemnar els polítics que no pensen com ell. I aquest és el
problema d’Espanya. En l’actualitat hi ha la impressió d’un funcionament
impactant de la justícia. Mai com avui hi havia existit tanta activitat policial.
Davant la imatge, des de la meva perspectiva de ciutadà, intueixo que es
produeix un desgavell per manca de democràcia. Quan en un país hi ha tant de
moviment policial, es dedueix la reealitat d’una democràcia massa feble i coherent
ment es dedueix la presència de corrupció. I el més trist és que es persegueix
i no se soluciona la corrupció provocada pels que mouen els fils de les forces
de seguretat, polítics i discrepàncies del poder judicial. Una demostració greu
d’aquesta realitat està en els resultats de les euro-ordres del jutge Llarena.
Qué ha de pensar el ciutadà?
Dissortadament no es pot afirmar,avui, que la convivència a Espanya és una
bassa d’oli. Només cal ser un bon observador. Les persones que demanen almoina,
són un argument prou clar, però també ho són els lladres especialistes a robar
als vianants i en els transports públics. Per què roben? No tots per guanyar-se
la vida, molts perquè els paguen per enriquir altres. I com actua la política i
la justicia davant aquests fets? No té resposta i no la té perquè la raó de la
política i de la justicia està en el diner i no en la cultura que és la base
per erradicar la pobresa. Un poble culte no roba, és robat. Un poble culte treballa,
se’l cus a impostos, un poble culte és solidari, se’l tracte d’egoïsta.
Dissortadament aquest mapa de convivència no és un exemple de solidaritat, sinò
de tot el contrari. I dissortadament és la realitat actual del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada