L’electorat català us ha donat majoria absoluta de l’independentisme per formar govern a Catalunya i avançar democràticament cap a la independència, respectant tots els altres partits demòcrates i escoltant les seves propostes. És desil·lusionant que encara no s’hagi arribat a cap consens. És lamentable que el Parlament de Catalunya no hagi estat capaç de celebrar una verdadera sessió parlamentària sobre política social com manifesta el resultat de les votacions. Una majoria independentista no pot deixar de banda el pensament polític dels partits no independentistes en una democràcia autèntica. El diàleg no ha estat possible perquè la paraula no era intel·ligent, ni racional per culpa de l’egoisme de partit, tant per la dreta com per l’esquerra, tant per l’independentisme com per l’unionisme. Una ullada a la situació política de casa nostra ens alliçona de la feble democràcia en que ens movem. Efecte agreujat per una democràcia nacional i mundial segons la qual el ciutadà és un servidor de la democràcia definida per la llei, no una persona lliure defensada per una llei democràtica. La ciència ens explica que l’ésser humà és un microcosmos en el que cada membre, cada òrgan, cada cèl·lula compleixen a la perfecció la seva funció per un correcte desenvolupament de les seves idees i d’una bona salut. I quan algun d’aquests components no compleix, la persona emmalalteix i sovint mor. La imatge del microcosmos ens confirma que la malaltia mundial política i social es deu a un imperfecte compliment dels deures dels membres socials, política, religió, economia, cultura i civisme. I d’entre aquests membres els més responsables de la malaltia mundial son la política i l’economia. Catalunya també està malalta per culpa dels membres responsables de la seva salut, essent els principals la política i l’economia. La medecina hi és. La covid-19 està demanant el tractament adequat: a) escoltar els ciutadans, b) diàleg polític democràtic intel·ligent i racional, c) respectar les diferències i arribar a un consens sense necessitat de que ningú renuncii a les seves idees, d) agermanament amb les democràcies del món. Què ho pot fer fracassar? L’orgull i egoismes de partit.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada