LA COVID-19, URGÈNCIA D’AMOR

 

No és una contradicció, és una exigència de convivència en pau davant la guerra de vacunes contra la covid-19. La covid-19 és filla d’una vacunació errònia practicada a partir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle passat. No sóc metge, ni científic, només observador i lector. El sector més amenaçat de la humanitat és el jovent, els fills dels pares dels anys esmenats. I quin és el problema? La presència d’una esterilitat cada dia més dominant. Una verdadera amenaça del final de la humanitat. Existeix una profilaxis per posar-hi remei i aturar el procés? L’enemic és molt poderós, desafiador del poder diví, presentant-se com un déu. I és precisament Europa amb els Estat Units d’Amèrica el màxim responsable. En el fons una manca total de respecte a la dignitat humana atacada des d’un pretès progrés científic sent aliats de les altres nacions que l’atac el fan amb les armes assassinant innocents. Massa humans són conillets d’Ìndies en mans del progrés per fer rics a uns eliminant  els altres. Es pot aturar? L’evangeli ens dona la solució: ”pels seus fruits els coneixereu”. Què necessita la humanitat? Senzillament que la política, quin objectiu és la dignitat humana i una convivència en pau, compleixi el seus deures. És possible? Sí, però difícil. Obligar el diner a complir els seu deure de servidor de les persones, de totes. I dissortadament, la medecina dominant és la del poder del diner. La situació mundial actual és gravíssima. Un adagi castellà ens avisa amb “a grandes males, grandes remedios”. I el gran remei està només en mans de Déu. Està comprovat que la ciència és un bé limitat malgrat els seus grans descobriments. La vacuna és un gran descobriment. Però no es pot manipular. Els microbis són col·laboradors de la salut humana, no enemics, no infecten. Atacar els microbis amb remeis infecciosos és,  manipular la salut. Dissortadament el que s’està fent, resultant una font inesgotable de diners. I la política li fa el joc al poder econòmic de les multinacionals farmacèutiques. Personalment tinc fe en l’assoliment d’una convivència universal digna en mans d’una política i justícia al servei de les persones obligant el diner a complir el seu deure de servidor. S’assolirà, oblidant Déu? Els fets diuen que no. La covid-19 demana amor.