NO ÉS AIXÓ, AMICS, NO ÉS AIXÓ

 

Arribar a unes votacions per escollir nou president de Catalunya sense tenir els deures fets, partits independentistes catalans, no és això, amics, no és això. Respecto les idees de cadascú, però em desil·lusiona el no arribar a temps. La voluntat del poble català ha estat prou clara i em fa la impressió que no l’heu llegida bé i no l’heu entesa. El poble ha votat independència i al menys els partits independentistes havien de tenir com a primer punt de l’ordre del dia la independència. I no ha estat així. El primer punt era el partit. Desitjar ser president és un dret, però un dret supeditat a la voluntat popular. I  no s’ha tingut en compte. Arribar a unes votacions sense tenir en compte la veu del poble palesa egoisme, egoisme que Catalunya pateix també de la part espanyola. I és  molt trist que l’enemic també és dins casa nostra. Sincerament és molt lamentable la poca democràcia manifestada. La meva tristesa s’agreuja amb la feble democràcia dels partits no independentistes pel poc respecte de la llibertat. Es pot ser d’esquerres o de dretes, fins i tot d’ultres, però allò inacceptable és el poc respecte a la dignitat de les persones. La llibertat és la base de la independència personal i dels pobles. I amics estem donant un mal exemple democràtic. Que entre els partits independentistes, els vots donin preferències és la fita a seguir però quan la fita és la llibertat del poble primer és imprescindible votar independència donant el vot al partit més afavorit. Si s’ha arribat sense els deures complerts, siguem demòcrates, l’exemple de manca d’intel·ligència no afavoreix als participants. I el conflicte esdevé gairebé insalvable. De que serveix la paraula? La dignitat de les persones que han votat independència ha estat ignorada. Per què la votació ha esdevingut tan problemàtica? Penso que s’oblida que la centralitat de la política rau en la dignitat de la persones, no en l’assoliment del poder com a màxim valor. El poder està al servei dels valors i qui en gaudeix és la persona. Una política que margina no és política, és dictadura. La política no crea la llibertat, està al seu servei. Davant els problemes polítics en una democràcia em preocupa la feblesa intel·lectual en el raonament de la filosofia política del benestar social. No anem bé, amics polítics, no anem bé. La democràcia no és una lluita contra, és un diàleg a favor. Honorem la qualitat que ens garanteix la paraula.