La covid-19 ha recordat a la humanitat que les relacions amb la natura defineixen el compliment de la llei fonamental. La natura no és lliure però compleix el seu programa. L’ésser humà és lliure i pot manipular els programes, el seu i el de la natura. La natura pot afectar el desenvolupament de la convivència humana. Però el culpable d’aquesta afectació és l’ésser humà manipulador. El procés de la natura és matemàtic. Vulnerar el seu programa significa variar el programa, variació que la intel·ligència humana no pot controlar per egoisme, produint riquesa pels manipuladors i pobresa per la majoria. La pandèmia obliga a la intel·ligència humana a trobar com pot retornar a les relacions normals amb la natura recuperant la salut i evitant la malaltia dels no afectats. La natura no s’hi oposa, col·labora. Compleix sempre la llei del seu Creador. Estima també en les tempestes. Són missatges que els humans egoistes no volen entendre, ni escoltar, només donen la culpa al Creador negant la seva existència. Els humans, que valoren la transcendència i pensen i parlen, reben un tractament despectiu d’ignorants. La natura no oblida que els humans són germans i defensa els maltractats, il·luminant la paraula que demostra l’estudi de les raons desestabilitzadores del programa de la terra. Quan admiro els paisatges, per exemple del meu Vallés Oriental, el pensament em porta a contemplar la imatge de les muntanyes, valls, rius i fonts en una unitat, verdadera obra d’art que il·lumina la mirada i omple el cor de satisfacció. I penso, perquè amb les seves diferències els humans no donem una imatge de llibertat que il·lumina el pensament i omple el cor d’amor? La bellesa del vol dels ocells i les seves melodies en els arbres no són una invitació a fer viure felicitat en l’espai que t’ha tocat viure? La natura és un llibre que pot ser un poemari, una partitura musical i una obra d’art amb un missatge que convida als humans a esdevenir la imatge mística de la transcendència. I dissortadament no el llegim aquest llibre, no escoltem la veu de la natura, no gaudim de les seves obres d’art i la ignorància de la filosofia del cosmos es converteix en ignorància de la convivència humana. Ignorem la llibertat que és la professora de la formació dels pobles i de la seva convivència. No entenen que significa la llibertat com a garantia de pau.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada