FEMINISME I MASCLISME SÓN L’HUMANISME.

 

L’humanisme és un concepte transcendent que evoluciona al compàs de les relacions dona home. Si la nostra filosofia es fonamenta en el concepte que la dona i l’home són imatge del seu Creador lògicament hem de concloure que la llei que regula les seves relacions és l’amor. La idea que en tinguem d’aquesta paraula desembocarà en la realitat de la convivència, regulada per la pau o per la guerra. Dissortadament la història de la humanitat ens diu que la guerra és norma. Una contradicció amb el programa de la naturalesa. Contradicció deshumanitzadora que porta a rebel·lar-se contra el seu Creador. No accepta l’existència de Déu com tampoc el mestratge de la natura. I milions d’anys d’història no han portat a un consens intel·ligent de convivència i racionalitat. L’humanisme ha estat manipulat, continuant manipulant-se al segle XXI. I en aquest procés de destrucció també patia les seves manipulacions la llei fonamental de l’amor. Sense l’ordre de la llei bàsica i sense l’acceptació d’un poder superior regulador de l’humanisme, la humanitat deambula òrfena. La imatge de l’ésser humà, dona i home, conté el missatge de la naturalesa de com ha de desenvolupar-se la seva història. Les diferències constitutives de la dona i del home són diferències de diàleg i d’unitat en les seves accions que òbviament tenen la seva especificitat femenina o masculina, especificitats indispensables per la qualitat de les relacions definidores de la història humana en la terra. Les diferències físiques són raó d’entesa en la convivència de parella en la família i en la societat, i les diferències psicològiques hi aporten a la unitat el desig de l’abraçada que la referma i consolida. I la pau de la humanitat es consolida amb la pau de les parelles, responsables de la seva continuïtat i permanència. En aquesta doctrina com s’ha d’entendre la llibertat de la dona i la llibertat de l’home? Són compatibles, com es conjuguen les diferències perquè hi són? En el desenvolupament de la unió, dos conceptes són protagonistes, maternitat i paternitat. Són protagonistes, necessaris i fonamentals. La intel·ligència i la racionalitat tenen la paraula sempre que imperi la solidaritat. Un nou element interfereix, la dona i l’home també són passió, la passió és sentiment, la idea pensament. Com es comporten en les relacions humanes el sentiment i el pensament? En aquest punt és molt important el nivell cultural i la saviesa en la manera de regular la vida i la unió amb el sentiment i el pensament. La manipulació de la passió i la idea porten als egoismes, responsables dels desordres i desequilibris  de la humanitat. El problema de la convivència només té una garantia, l’amor perquè és solidari, comprensiu, sacrificat i constant. Sense amor no hi ha humanisme i si falta humanisme ni el feminisme, ni el masclisme són definició de la dona i de l’home. Ser de veritat dona i home és imprescindible per un humanisme base de la convivència en pau.