UN JUDICI QUE NO EL VEIG CONSTITUCIONAL

 

Llegint la premsa m’he entretingut a llegir una notícia que m’ha fet reflexionar: judici per usurpació i desobediència a l’autoritat. El primer que he fet és consultar la Constitució i llegir els tres articles següents:

Article 9,2: “Correspon als poders públics el promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.”

Article 10,2: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels drets humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.”

Article 14: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social”.

A continuació he anat a la Declaració Universal dels Drets Humans. En el preàmbul s’hi llegeix una raó del perquè de la Declaració. Diu: “Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió...

Article 30: “Res d’aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i les llibertats que s’hi enuncien.”

Considero que cap d’aquests articles s’ha tingut en consideració, que es devia, per la qualitat cultural i coneixement legals dels acusats. L’article 9 és prou clar i el 30 de la Declaració Universal dels Drets Humans, també. Les persones, que actuaven de conselleres pels seus coneixements i la seva saviesa són:

Marta Alsina, advocada.

Marc Marsal, professor de dret administratiu

Josep Pagès, professor de dret constitucional

Jordi Matas, catedràtic de ciència política

Tània Verge, professora de ciència política.

Penso que la Constitució és prou clara. No s’ha respectat ni els drets personals, ni els drets socials. Em pregunto, perquè serveix la Constitució i perquè les signatures internacionals? Una reflexió, la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans segons la Constitució la va signar Espanya, no l’Estat. I em pregunto, s’ha respectat Espanya acusant ciutadans?