CONVIVÈNCIA GLOBAL, DEURE DE LA POLÍTICA MUNDIAL

 

No combrego amb l’opinió generalitzada que el desig de la humanitat al construir la Torre de Babel fou castigat amb la dispersió dels pobles. Fou sancionat, que tenint present la culpa, proposa una solució d’acord amb el concepte bíblic de creixeu i multipliqueu-vos. Els hi va recordar que la llibertat consistia en saber organitzar-se sense renunciar a les diferències de cada poble. Una sanció lògica perquè al construir la Torre no posaven en dubte la divinitat sinó que pretenien convertir-s’hi. Un pretensió impossible. I si pretenien ser com Déu, reberen una gran lliçó de com han  de ser les relacions humanes amb la divinitat. És la meva opinió, que pot ser millorable. La lliçó de la Torre de Babel va escampar els pobles per tot el territori amb l’ordre d’entendre’s, ordre que milers d’anys desprès encara resta pendent. La convivència global, al segle XXI, continua sent un projecte que els humans manipulen. La dispersió pel planeta terra obeïa al mandat bíblic de tenir cura de la terra perquè dels seus fruits depenia la seva subsistència. El segle XXI ens demostra com el planeta fou ocupat i com és tractat. Els resultats no són altres que falta d’entesa i discòrdies entre els grups, nacions amb els respectius estats. No sempre els estats tenen la cura que cal de la nació que els hi correspon . Dissortadament massa estats tenen més cura de conservar el territori que de procurar que els ciutadans puguin desenvolupar una vida digna. La qualitat de vida de cada persona és indispensable per assolir una convivència en pau i  creativa. Per què existeixen en l’actualitat tantes greus diferències entre estats que sovint desemboquen en guerres? Per què tantíssima gent ha der marxar del seu estat per mancances de supervivència i per persecucions de les ideologies? Per què al segle XXI mort tantíssima gent per culpa de les guerres? Senzillament per què els governants incompleixen la llei fonamental del benestar de la gent. Un repàs de la situació actual de la humanitat em porta a la conclusió que allò que importa menys als governants és la pau del món quan observes les seves curses per disposar de les armes més mortíferes. Quina finalitat té el domini de l’espai sinó el control de la humanitat? No hi ha diners per la dignitat dels set mil milions d’habitants de la terra però no en falten per despeses multimilionàries per viatges der la Lluna i possiblement a Mart. I observant la política del diner en tots els estats, l’ajuda a les persones necessitades no té importància i si s’ofeguen en alta mar en la seva recerca d’una vida més digna, menys problemes de govern. Verdaderament, la política actual és la responsable de la gran pobresa i misèria que impera. L’orgull personal dels caps d’estat de les grans potències i també de les no tan grans és responsable d’una convivència que navega a la deriva amb risc d’enfonsar-se. L’amenaça de la fi del món en mans de la política global.