Les diferències no són raó d’enfrontaments enemics sinó d’enfrontaments intel·ligents i racionals de diàleg. La igualtat de feminisme i masclisme suma quan la convivència és creativa i en pau. Els problemes del feminisme i del masclisme per assolir l’objectiu tenen recorreguts diferents com mostren les operacions matemàtiques de sumar, restar, multiplicar i dividir en el marc del desenvolupament científic. Tenir diferències en un projecte no vol dir anar contra sinó trobar el camí correcte que porta a l’objectiu, que en la història humana és una convivència en pau. I el gran problema de la humanitat amb milers anys de recerca no ha trobat la solució per la manipulació del significat en la història del sentit del feminisme i el masclisme. No acceptar la superioritat de l’altre en el plantejament d’objectius és la negativa a compartir i el fracàs de la convivència. En una paraula, el problema rau en l’exercici de la llibertat manipulant la veritat de l’altre. La dona i l’home en la seva constitució física tenen l’explicació de quin és el seu paper fonamental en la convivència humana: la continuïtat de l’espècie humana. I en el desenvolupament d’aquest objectiu les diferències hi convergeixen. La fecundació és unitat necessària però de la maduració del procés fins al naixement del nou ésser humà en té cura la dona. Procés que continua desprès del naixement amb l’educació física i psíquica amb deures de la mare i del pare, deures en la diferència que són indispensables pel desenvolupament de la història. I és en el procés històric on la manipulació de les diferències produeix resultats no desitjables per negatius. S’ha apartat la mare, la dona. I el fracàs és tan evident que ha esclatat la revolució feminista. Algú ha afirmat que aquesta rebel·lió és un dels èxits més importants del procés humà de convivència. Personalment penso que la influència de la dona ha estat positiva en els moments difícils que amenaçaven la desaparició de la humanitat destruint pobles. Aquesta realitat no significa que comportaments de dones no hagin manipulat mai la llibertat. Són éssers humans. Però en la manipulació masclista de la dona es dona l’efecte que la dona manipulada ha correspost manipulant l’home manipulador. És un efecte produït manta vegades en les altes esferes del poder. Personalment penso en el drets de les dones al mateix nivell que els dels homes però respectant les diferències. Per exemple, la dona té el mateix dret que un home als espais de poder. Un parlament ha d’estar constituït per homes i dones amb el barem de la qualitat política més que per la diferència de gènere. Si la votació popular dona preferència a la dona s’ha de respectar. Les relacions de les diferències de gènere han de ser valorades pels fruits. Una veritat, segons el meu entendre, ha de donar pas tant a la maternitat, com a la paternitat. Si hi ha paritat, perfecte però prefereixo la paritat en els resultats del desenvolupament dels treballs i dels càrrecs. Un fet és imprescindible, l’expulsió de les manipulacions. La maternitat i la paternitat són fonamentals en una filosofia política. La convivència hi guanyarà. Feminisme més masclisme igual a humanisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada