ESQUERRES I DRETES DESEQUILIBRIS DE LA HISTÒRIA

 

Una fotografia de la imatge històrica de la humanitat ens posaria davant dels ulls el perquè la convivència està plena de contradiccions i desequilibris. No és necessari viatjar al passat, el present és prou eloqüent. Com tampoc cal viatjar massa, casa nostra és síntesi de la globalitat. Les diferències no dialoguen, tot el contrari, contradiuen. No són convergents, són divergents. La política mundial, dictatorial o democràtica, respira més odi que solidaritat. La mort actua d’argument d’estabilitat política, la mort física i la mort política. La pau, on no hi ha guerra, no significa unitat, tot el contrari, separació. La presència dels partits polítics no compleix la norma de les diferències en llibertat, més aviat en llibertinatge que és una manipulació de les  diferències. La política actual a Catalunya ho testifica amb prou força. L’esquerra i la dreta hi són representades, interpretant la independència per la dreta i per l’esquerra. Les relacions entre dretes i esquerres independentistes es mouen en el desequilibri del poder, les dretes i esquerres contra la independència neguen drets. Concepcions enfrontades en la interpretació de la llibertat. Es nega fins i tot la llibertat de ser i arribats a aquest extrem impera l’odi i la guerra bruta. La guerra entre partits polítics, que s’autoanomenen catalans, perquè actuen a Catalunya, demostra que la democràcia és, en realitat, una dictadura i la se va política només té un objectiu, el poder emparant-se en paraules que intenten palesar servei. I si eixamplem l’espai d’actuació, la guerra encara és més oberta perquè les acusacions contra els partits independentistes els menen a la mort política. Matar políticament  ha esdevingut a l’Estat Espanyol un esport nacional. Una vergonya democràtica. Però la guerra també es valida entre partits de dretes i esquerres, dits espanyols. I el que encara és més greu, entre els dos que es reparteixen el poder. L’Estat Espanyol responsable dels desequilibris que pateix Espanya. Singular manera de defensar-la. I aquesta guerra denuncia una greu anomalia, uns i altres es recolzen en la Constitució. I tots obliden els principis de la filosofia política de la Constitució expressada en el Preàmbul. L’ únic article que saben de memòria és el 155 i encara manipulat, perquè incompleixen els articles que avalen la implantació. Les paraules llibertat, veritat, llei, democràcia, drets, globalitat, benestar, economia, cultura, queden sense sentit i no parlem de la paraula religió, perquè no existeix. Soc conscient de la duresa de la meva afirmació, però he assolit el dret d’afirmar-la, estudiant la Constitució basant-me en el sentit de les paraules. Els desequilibris de convivència a Espanya només desapareixeran quan els pobles que la configuren siguin lliures en democràcia que vol dir, independents en el ser i germans en la unitat.