UNA CONSTITUCIÓ QUE DECLARA INVIOLABLES NO ÉS HUMANA

 

 Article 56,3 de la Constitució Espanyola: “La persona del rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa l’article 65,2”.

Article 64.-1:Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas, pels ministres competents. La proposta i el nomenament del president i la dissolució prevista en l’article 99 seran refermats pel president del Congrés.

                   2: Dels actes del rei seran responsables les persones que els referendin.

Llegits aquests articles, em pregunto, quina utilitat té la persona del rei en la política democràtica. L’afirmació de “la persona del rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat” li nega la llibertat i sense llibertat no s’és persona. Em dona la impressió que es tracta d’un robot manipulat pels polítics, com sobreentenc llegint l’article 64.

Amb aquests articles, quina ha de ser l’actuació de la justícia en actes reials referendats pel govern? Tal  vegada el rei no s’ha enriquit injustament? La seva fugida ha estat referendada pel silenci, ha actuat correctament l’ex-rei? Se li dispensa al rei allò de que s’acusa als presos polítics  catalans. On està la justícia? En el rei existeixen probes, pels catalans no hi ha probes acusadores, fa l’efecte que s’inventen. És aquesta una democràcia com cal? En una democràcia fer possible el dubte en el poder és una raó per reflexionar en profunditat i molt més amb articles constitucionals com els esmenats.  L’article és molt clar: “els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran validesa”. El discurs del 3 d’octubre dona la impressió que fou referendat pel president. En una democràcia que un govern necessiti el recolzament del rei parlamentari que ha de ser referendat per donar credibilitat al govern, no és una acte d’hipocresia?

Personalment penso que una democràcia parlamentària és continuació d’una dictadura. Són massa el fets a l’estat espanyol que ho confirmen. No només en relació amb el procés a Catalunya sinó també amb actuacions a tota la pell de brau restringint la veu popular. Opino sincerament que tant al govern del PP, com al del PSOE, poden ser acusats de manca de respecte a la veu popular, també en el tema de la monarquia.

Davant d’aquesta reflexió em pregunto, on rau l’esperit democràtic en la política espanyola?