Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 12 d’abril del 2021

LA COVID-19, MÉS QUE UNA PANDÈMIA, EL FUTUR

 

La història de la humanitat és un aiguabarreig de veritats i mentides, de temps de pau i de guerres amb un objectiu, avançar vers una convivència en pau. Milers anys del procés, l’avenç continua immers en la contradicció. Els progressos socials i científics són fites que marquen el camí, camí amb massa trajectes de pedregar perquè els responsables de millora i manteniment, dominats pel seu egoisme de veritat, no accepten dialogar amb la veritat egoista dels altres. La pandèmia no és altre cosa que un contagi de veritats. No negaré que tot contagi desperti un interès social de salut. Interès que ensopega frontalment amb una altre interès social de domini que emmalalteix la convivència global. Un part de la humanitat sana i la gran majoria malalta. I sorgeix la covid-19. La gran malaltia social del segle XXI. Pels seus fruits els coneixereu, ens avisa l’evangeli. Un any, i la malaltia continua. Seran les vacunes, la solució? Personalment penso, que ho seran, però provisional. La capacitat humana és limitada i la llibertat possibilita errades. Les errades son llavors sembrades, germinen en terra preparada i tornen a contaminar. La terra abonada és el cos humà. Per què les pandèmies es reprodueixen en formes diferents? És aquest un destí de la història humana o un desviament del veritable objectiu? Pot una intel·ligència limitada amb creixement indefinit descobrir la solució absoluta del benestar? Sembla ser que una part de la humanitat diu que sí. Quins son els fruits? N’hi ha de bons, però no els pot gaudir tota la humanitat, només una minoria. Si no els poden gaudir totes les persones no són bon per a una convivència pacífica. Un avançament continuat de progrés social parcial em fa pensar en una norma superior als objectius humans. Una autoritat superior a la humana. La història ens diu que aquesta autoritat, una part de la humanitat se l’ha arrogada amb poders divins. Els fruits continuen dolents perquè tota la humanitat no gaudeix d’un convivència en pau. Quan un arbre dona sempre fruits dolents, que cal fer? La resposta cal complir-la amb l’arbre de la humanitat. Com s’hi arriba? Primer respectant la vida de totes les persones i a continuació dialogant amb totes les idees. És dialogant la política del segle XXI? Què ens hi diu al respecte la covid-19?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada