QUAN LA PERSONA NO ÉS CENTRALITAT POLÍTICA

En la política espanyola la manipulació del concepte persona és l’ADN de la convivència. Les lleis polítiques, contràriament a la raó, son més importants que els drets naturals. Una ullada al mapa mundial ho evidencia. Els milers de morts causades per les armes són una denuncia universal de la injustícia en el poder. Per contra la lluita en la defensa de la dignitat de l’ésser humà cada dia és més present. En la revolució francesa, tres paraules defineixen l’ideal humà, liberté, egalité i fraternité. No és fins l’any 1948 que es publica la Declaració Universal dels drets humans, que convida a la filosofia de la convivència. I és precisament en el fenomen social de la injustícia que les filòsofes  Nancy Fraser i Judit Butler desenvolupen la seva filosofia dels drets humans. Filosofia que ja havia estat programada per Aristòtil, abans de Crist i per Kant, en els temps moderns. Els drets de la persona han estat una idea que acompanya la humanitat des d’els seus inicis, com ho palesen els pensadors de tots els temps. A partir de la Declaració Universal dels Drets humans, l’any 1966 es van aprovar pactes internacionals que entraren en vigor l’any 1976. Són: Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) i Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals.(PIDESC). Anteriorment a aquest moviment filosòfic humà, un missatge d’orígen superior al natural programava en els llibres bíblics el perquè de la història i el seu futur, que els evangelis i els llibres bíblics del Nou Testament li donen als drets humans una projecció divina. I quina és en ple segle XXI la filosofia de la veritat de la  persona en l’exercici dels seus drets naturals? La impotència de la política, suplantada per la gran economia, donant al diner autoritat divina pervertint la llei de l’amor, donant preferència al tot si val per assolir riquesa. Davant de la imatge actual de la  humanitat em pregunto: és inútil tot el moviment en defensa dels drets humans? La meva resposta és no i curiosament una de les raons rau en l’actual moviment LGTBI, encara que pugui semblar una contradicció de les meves idees religioses. La base del meu raonament és que son persones i pel seu naixement son dignes. Quines son les raons de la seva identitat personal? La ciència i la cultura expliquen l’exercici de la seva llibertat. El que tinc clar és que és un moviment que reclama un verdadera filosofia dels drets humans. El feminisme i el LGTBI son dos moviments necessaris en el procés d’una convivència humana en pau.