UN NOU TEXT CONSTITUCIONAL ÉS UN CLAM GENERACIONAL

L’any 1978 quan es va votar la Constitució jo tenia 49 anys, en l’actualitat en tinc 92. Quants ciutadans viuen dels que l’any 1978 tenien més de 50 anys? Quants dels ciutadans actuals no van poder votar per minoria d’edat? En l’actualitat son majoria. Només per respecte democràtic, la política hauria de respectar la sobirania que representen i demanar la seva opinió. La veu del poble és sobirana i com a tal la política té el deure de posar-se al dia i no mantenir-se a la poltrona. La Constitució del 1978 és resultat d’una legislació filla de la legalitat franquista. Dissortadament l’estat espanyol no ha evolucionat al mateix ritme que les nacions d’una Europa Unida. La imatge política d’Espanya en el segle XXI és d’una democràcia malalta d’una malaltia denunciada pel seu ADN que arrossega des de l’etapa de l’Espanya en que no es ponia el sol. I d’aquella Espanya què en queda? Una imatge en descomposició. Es pot evitar? Òbviament que sí. Però...? En aquest senzilla paraula s’hi amaga la solució. Per  començar existeix el problema bàsic: manca greu de respecte a la persona. I aquesta mancança té un culpable: la dignitat la donen els càrrecs, no la té la persona. Una observació: quina és la conducta dels polítics davant una manifestació popular? Enviar-hi les suposades forces d’ordre públic. La pau imposada per les armes. Mai mitjançant el diàleg. Quins son els deures del President i del ministres? La imatge és inacceptable per dues raons: a) dèficit públic  b) situació de pobresa dels ciutadans. El dèficit públic és tan gran que el Producte Interior Brut no dona prou per pagar els interessos del deute. La majoria de la població amb risc greu per culpa de l’atur. I al bell mig els polítics dient que Espanya va bé, quan en realitat està a la cua. Hi  ha motiu d’esperança? Sí, però el poble ha de tenir veu, començant per posar al dia la Constitució. I el primer obstacle que cal estudiar és que significa la llibertat i quin valor té la paraula. És incomprensible que una Constitució votada pel poble necessiti lleis votades pels polítics per interpretar-la. Fa 43 anys que la vaig votar i he tingut temps per reflexionar. Una llei és efímera, com ho és l’ésser humà. L’ésser humà no és etern i els seus actes tampoc i les lleis son actes humans, que han d’evolucionar al ritme del temps.