SAVIESA I ENTENIMENT PER PODER FER HISTÒRIA

 

En el llibre bíblic dels Proverbis hi llegim aquesta afirmació:” Val més tenir saviesa que  or fi, l’enteniment és més preciós que la plata.” Intel·ligència i racionalitat, fonamentals per a la saviesa, son qualitats definidores de l’ésser humà. L’exercici de la llibertat palesarà la qualitat de la saviesa a l’hora de valorar-ne els fruits. L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans és molt clara en relació amb aquest pensament. Llegim: “Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les in- formacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.” Mentre llegia en la premsa opinions sobre el procés contra Catalunya em van impactar les paraules del meu amic i professor universitari, Ferran Requejo, que em faig meves: “No veig el govern central ni amb altura política i moral , ni amb la preparació intel·lectual suficient per oferir solucions al conflicte, ni que siguin solucions parcials però de caràcter estructural”. I comentant-ho amb una persona molt intel·ligent em confirmà que pensava el mateix. Francament quan valores les paraules i fets dels polítics de la pell de brau, la decepció és el primer efecte davant la situació política espanyola. Quan la paraula no és raonament i esdevé atac personal és normal que es perdi credibilitat. La imatge de la política espanyola és un mapa de manipulació de la paraula. No hi ha diàleg, ni voluntat de tenir-ne. I el resultat és la desconfiança en les institucions i és lògic que persones que pensen com el professor universitari esmentat afirmant que sis institucions del poder judicial espanyol caldria suprimir o transformar. Caldria suprimir l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes i transformar  el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, Consell General del Poder Judicial i Fiscalia. Davant d’aquest panorama criticat directament i indirecta per Institucions Polítiques i Judicials Europees, de les que Espanya en forma part, el meu pensament vola cap a Catalunya defensant el seu dret de treballar democràticament per la independència. I molt més, quan darrera d’un indult s’hi amaga la maquinària persecutòria de la `política espanyola que em fa pensar que el tema central no és altra que el diner perquè Espanya corre un greu risc de precipitar-se en el penya segat del seu deute internacional. L’estat indulta, mentre el Tribunal de Comptes amb les seves multes està en el camí de convertir Catalunya en un país de misèria. El President predica concòrdia i el Tribunal de comptes sembra pobresa. Què trist l’ADN de la política espanyola!. On es demostra intel·ligència i saviesa en l’exercici de la llibertat? Certament es nota la mancança d’intel·ligència i saviesa.