LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT

 Tres qualitats humanes imprescindibles per un model democràtic de convivència promocionades per la Revolució Francesa de l’any 1789. Un avenç social però no en la forma perquè la fraternitat dos cents quaranta anys desprès de la revolució encara és la criada pobra de la democràcia i la mateixa revolució l’oblidà causant gran nombre de víctimes mortals. Però cal endarrerir-nos més de set cents anys del naixement de la de la democràcia a Atenes (Grècia), una democràcia incipient de la que quedaven exclosos els setanta per cent dels ciutadans, les dones, els menors d’edat, els estrangers i els esclaus. I malgrat la selecció reconeguda, Tucídides, confessa “som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil”. Una declaració, que amb la història a la mà, fa pensar en com actua la humanitat. 508 anys abans de Crist neix a Grècia la democràcia, el 1789, la Revolució Francesa la reivindica i l’any 1948 es publica la Declaració Universal dels Drets Humans. El primer article afirma:” Tots els humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” L’any 2020 el Papa Francesc publica l’encíclica FRATELL TUTTI defensant la FRATERNITAT I AMISTAT SOCIAL, urgent i deixada de banda en la política del segle XXI. La política del segle XXI no respecta ni la llibertat, ni la igualtat i menys la fraternitat. I si posem la nostra atenció en l’Estat Espanyol, descobrirem un futur desil·lusionant. Del procés democràtic només n’existeix el nom. Quan escoltes els polítics dels grans partits, siguin de dretes o d’esquerres, porten escrits en el seu front com a futur, la mort. I no és una acusació sense fonament perquè les seves fletxes apunten directament al cor del poble català. No tenen cap recança del seu comportament perquè es creuen déus i senyors que poden disposar de la vida dels pobles. I no pensen que la seva vida està “sub judice” de la història i de la natura. “Tal faràs, tal trobaràs”, diu la dita catalana plena de filosofia humana. ¿La dreta i l’esquerra espanyoles no tenen dret a pensar? La llibertat els hi dona, però la llibertat també és el dret a equivocar-se. On rau l’error? En la manca de saviesa. La mateixa possibilitat dels independentistes catalans d’error, la tenen els integristes espanyols. Negar el dret de l’altre és reconèixer falta d’intel·ligència i saviesa. És oblidar que l’ésser humà és intel·ligent i racional. És creure que ets amo i senyor de la vida dels altres. Senzillament és el greu error humà al llarg de la història.