RESPECTAR LES PERSONES UN DEURE POLÍTIC IGNORAT

 

La política mundial del segle XXI és un escarni de la convivència. Herència d’un no escoltar per no haver de dialogar. Al llarg de la història, pensadors han teixit filosofies de relacions humanes en l’exercici de la llibertat individual i col·lectiva. Filosofies sense diàleg i amb molta oposició que han acabat amb guerres. I aquestes guerres han defensat la violència armada com argument de pau. Una clara demostració la tenim en la guerra civil espanyola quina filosofia, mort el dictador, continua vigent en la     democràcia de la pell de brau. La dignitat humana no és llei, només ho és la imposició de llei escrita. I Espanya ha declarat la guerra a les persones que lliurament pensen. En el fons és una guerra dialèctica contra el comunisme que no és el mateix que la filosofia dels seus pensadors. Amb les armes es voler eliminar una idea causant milions de morts. I aquests morts clamen justícia. La filosofia de Hegel com la del CAPITAL de Marx és una proposta de convivència en pau. I aquesta filosofia no ha estat motiu de diàleg per assolir consens sinó rebutjada perquè la gran economia no volia perdre el seu poder. I Rússia i Espanya, cadascuna en el seu terreny, entraren en guerra, uns per assolir el poder i fer-se milionaris i altres per defensar el diner i no perdre el poder. I les dues nacions, amb milions de morts. Primer el poder que la vida. I tot per no dialogar. Hegel i Marx volien dialogar i estaven més propers a l’evangeli que Stalin i Franco. El resultat encara el patim al segle de les noves tecnologies. Les noves tecnologies són sempre un avenç sempre que millorin la convivència respectant els drets de totes les persones. Però no ha estat així. I la imatge de la humanitat dels nostres dies és la victòria de la pobresa i la misèria amb milers de morts sense recursos materials per poder viure dignament. I aquesta imatge també és la d’Espanya. I tot per un deure polític ignorat.