UN CRISTIÀ NO POT APROBAR LA POLÍTICA ESPANYOLA

 

Viure d’acord amb la política actual de dretes o d’esquerres no és un programa de vida racional de desenvolupament humà i de convivència. La política viu al marge de poder conviure racionalment. I el problema no el soluciona el model democràtic perquè l’ésser humà no és la centralitat sinó un esclau al servei del poder. Un poder d’entendre molt diferent la convivència segons el seu color. I aquesta és la imatge desfigurada de la veritat espanyola. Una persona cristiana no pot donar credibilitat a una política que no respecta la seva dignitat, tant si el poder és d’esquerres, com si és de dretes. Dissortadament la llei fonamental que és la Constitució pateix una manipulació al servei del partit perjudicant els drets dels ciutadans. La llei no és perfecta perquè no ho és el legislador. I les probes es deriven dels efectes negatius que causen a la societat. I els efectes són negatius governi la dreta o l’esquerra perquè donen valor absolut a la relativitat de la llei. Les persones no són perfectes i la llei com obra seva tampoc ho és. I obeir a una imperfecció és amb moltes possibilitats un error. Un cristià és una persona limitada exposada a equivocar-se, com qualsevol altre, en l’exercici de la llibertat. Però el problema s’agreuja quan ha d’obeir una llei que atempta contra la dignitat humana, perquè evangèlicament també és un atemptat contra la religió. Què s’ha de fer?. Una oposició pacífica aportant els perquè. Si no hi ha violència, no es pot castigar amb presó, perquè les idees defensades pacíficament són auto-defensa i demostració de saber conviure en pau. Quina és la raó que desqualifica el poder, sigui de dretes o d’esquerres? Senzillament que la seva força radica en la força de les armes. Quan el poble es manifesta, que fa el poder polític? Desfer la manifestació amb la policia o la guàrdia civil i quan es veu incapaç amb la guerra. Un cristià no pot acceptar aquest comportament. Un cristià pot acceptar un error. La llibertat, i un polític en gaudeix també, aplicada intel·ligentment pot descobrir el seu error i per saviesa corregir-lo. És el camí democràtic, que dona la raó a la doctrina política de l’evangeli. La democràcia és el model de convivència política que pot conviure amb la religió. És un procés històric de llibertat.