La realitat de la política mundial és una oposició a la pau, també en les nacions que pensen ser democràtiques. La democràcia és un procés històric que fa més de dos mil anys va començar a Grècia amb la distinció entre ciutadans lliures i esclaus. L’esclavitud no fa massa anys que ha estat erradicada de la història però el seu lloc l’ocupen, al segle XXI, milions de persones que malviuen. I el món es mou en la contradicció. Per la senzilla raó que el seu argument per posar pau són les armes. Amb la força de les armes els governs demòcrates desarticulen les manifestacions protesta reclamant drets. La presó és sovint la resposta de la llei que està al servei del poder. Una contradicció històrica. Un rei, un president del govern, un ministre, un jutge, un polític, un policia, son persones i la seva actuació depèn de l’exercici que en facin de la seva llibertat. I sovint s’equivoquen, com ho demostren les presons amb presos declarats innocents desprès d’haver estat executats. Però anem a la realitat del segle de la tecnologia i del progrés. Quatre persones, els pares i dos fills, moren en un incendi de l’espai que feia uns anys habitaven. I les autoritats ho sabien, diuen que les ajudaven a sobreviure, però les deixaven sense solucionar el seu problema. Així han d’actuar els polítics amb poder? Quantes persones sense sostre mal dormen pels carrers de les ciutats? És veritats que força persones i entitats civils serveixen àpats a milers de persones, però de qui és el deure, de les persones civils o de les seves autoritats? I l’estat estalvia no ajudant al necessitat i s’endeuta pagant milions que haurien de ser del poble i no del gran capital culpable del malviure de la major part de la humanitat. La política qualifica de progrés un viatge milionari a l’espai quan mils de persones moren ofegades en el seu viatge envers una vida millor. Per uns el preu son els milions per altres és la mort. On rau la justícia? I encara és pitjor, s’empresona als defensors de la llibertat del poble per conservar el poder amb la força de les armes. Amb les armes a la mà, diuen que fan justícia, quan la veritat és injustícia. La pau mundial als nostres dies és un miratge, el regnat de la injustícia. Les persones només tenen deures, el qui té dret és qui mana. El mon al revés. La democràcia que va iniciar la cultura grega, la cultura mundial no l’ha millorada més de vint segles desprès. La filosofia de la convivència universal fou donada a la humanitat per un ajusticiat a la creu. I el poder del segle XXI no l’accepta, ni en vol saber res. Li falta intel·ligència i voluntat. Manipula la llibertat. Sense intel·ligència i voluntat sàviament exercides és impossible la pau mundial. Les persones es mereixen respecte i les autoritats fan el sord. Resultat: no hi ha pau al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada