EL CAMÍ DE LA PAU HAURIA DE SER EL PROCÈS HISTÒRIC DEMOCRÀTIC

 La guerra de Rússia declarada a Ucraïna per una ment egoista al màxim palesa un greu risc de la fi de la humanitat. Amagar la perversitat amb paraules suavitzadores de la realitat suposa la victòria de la supèrbia. La història de la humanitat en va plena de mentides assegurant la pau. La convivència no la viuen els egoismes de poder, la malmeten. Putin no és el primer ni serà el darrer però és el més perillós. Té els seus consellers que encara ho son més de perillosos i són els seus guardaespatlles. La solució d’un sicari que el matés, primer que seria un crim, encara és més perillosa perquè la resposta dels seus consellers desembocaria en una guerra mundial. Morir matant. Sincerament les circumstàncies polítiques desmenteixen la capacitat del diàleg per la pau en un procés democràtic massa ple d’entrebancs que no garanteix una possible entesa amb models polítics autoritaris. Les suposades democràcies occidentals s’entrebanquen elles mateixes amb intoxicacions  absolutistes. Putin, crec, que ho té molt clar. Sembla que per ell seria una victòria desaparèixer per una conflagració nuclear. La humanitat no té sentit fora de la seva filosofia d’arrels comunistes amb saons capitalistes. En la política mundial no s’albira cap personalitat amb filosofia de diàleg interessant. Però crec que en la societat civil sí, però la mentalitat política l’arracona. Malgrat el panorama desil·lusionant tinc fe en una via humana recolzada per una altra religiosa. La via humana me l’inspira el moviment feminista i la via religiosa, l’existència d’un poder superior al poder humà. La fraternitat universal serà la pau encara que sembli impossible. Però a la política humana encara li falta la pedagogia de l’amor matern. Sense aquest amor el procés democràtic de la història no serà possible.