El model de convivència amb un missatge de pau més racional és aquell que promou el benestar social de tota la humanitat sense exclusions de cap mena. No han d’existir les diferències entre rics i pobres. Les úniques diferències són les de servei perquè totes les persones són servidores d’elles mateixes i dels altres, unes amb responsabilitat política, altres econòmica, altres culturals i totes socials. A cada persona li correspon un espai en el que ha d’aportar la seva veritat i el model de convivència ha d’emmirallar-se en la família i tenir present que existeix una autoritat superior a la humana. El prior de la Comunitat de Taizè afirmà que tots “hem d’esdevenir artesans d’unitat”. I una condició necessària és la humilitat com ens recorda el sermó de la muntanya amb les benaurances dient-nos “feliços els humils perquè posseiran la terra”. L’evangelista Mateu en el cap. XI,29 ens diu en què consisteix la humilitat: “accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs perquè el meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera”. Les situacions de la vida son molt canviants provocant moments que van des de l’exultació més agradable fins sovint a la desesperació. La humilitat és la força del domini per no caure i allò quer semblava un calvari esdevingui l’assoliment de la tranquil·litat anímica. És l’exemple de Jesucrist de l’hort de Getsamaní fins al calvari amb la victòria final de la resurrecció. El dia del Judici Final, el de la victòria dels justos, el Fill de Déu els dirà: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu de menjar; tenia set, i em donareu beure; era foraster i em vàreu acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.” Els justos li preguntaran quan li van fet tot el que els hi ha dit. I el Rei els contestarà: “Us asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mí m’ho fèieu.” No hem d’anar massa lluny per complir el programa de l’evangeli. A ple segle XXI massa gent pateix les adversitats de que ens parla. I què succeeix? Que es posen obstacles a les ONG que es dediquen a salvar les persones amb greu risc d’ofegar-se perquè busquen la pau. Que s’empresona a defensors dels drets humans. Que es deixa sense casa als que han perdut la feina i no poden pagar el lloguer. Però sortosament hi ha gent humil que amb el jou dels deixebles de Jesucrist trobaran el repòs. La filosofia de l’evangeli ens explica quina és la verdadera Constitució de la humanitat. La democràcia és autèntica quan està al servei de totes les persones, sobre tot de les més necessitades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada