LA DONA EN LA LLUITA PER LA FRATERNITAT UNIVERSAL

 

El petó de la mare al nou nat programa el teixit de la història dels éssers humans. La història de convivència creada per la llibertat. En aquest procés la presència de la fraternitat sovint és silenciada. I aquest silenci ha perjudicat més a les dones. Per què? Senzillament per no valorar solidàriament la fraternitat interpretant egoísticament la llibertat i la igualtat. Al llarg de la història s’ha argumentat amb la poma i amb la costella de l’home. S’ha buscat diferències on hi ha responsabilitat compartida. La costella denotava el mateix origen de la pols de la terra i la poma definia una mossegada a la divinitat que no els hi pertocava. Tant la poma, com la costella defineixen unes diferencies corporals que tenen una funció comuna, l’amor en la convivència. Dissortadament en els capítols de la història la dona és privada de la seva funció com si la maternitat no fos una missió fonamental per la convivència. Sortosament l’egoisme masculí fou superat a tot el llarg de la història per la saviesa femenina. La saviesa en la llibertat és la gran pedagogia de la convivència. I aquesta pedagogia al segle XXI s’ha fet imprescindible malgrat els perills d’una errònia llibertat. Aquests perills defineixen la condició humana i la saviesa, la intel·ligència de qui pensa i d’acord amb el seu pensament actua. Òbviament que ni l’home, ni la dona són perfectes. Han de tendir-hi. I en aquest procés hi manca encara molt camí. Fa la impressió que la dona cada dia domina més la situació. Dissortadament les diferències ideològiques entrebanquen el camí de les dones i dels homes. Les dretes i les esquerres entorpeixen els avenços en les dones i en els homes. No s’hi intueix la voluntat de diàleg per arribar al consens de convivència. La política de casa nostra ho denuncia amb prou evidència. I el procés sent recent malgrat les fites assolides que són esperançadores. Però el camí percep llunyà l’horitzó tot i l’avantatge de les dones. La religió i la política hi tenen molt a dir i més a fer. La filosofia de la convivència en igualtat i fraternitat, malauradament encara es manipula massa. Hi ha esperança? Evidentment, depèn de la saviesa del diàleg. És fonamental entendre el petó maternal.