GUERRA EN EL PROCÈS DE LA DEMOCRÀCIA

 

Els dos jardins en el procés de la història semblen una utopia però son el programa de la humanitat. Un programa no acceptat pels responsables de la convivència que han manipulat el ser servidors per convertir-se en senyors amb poder absolut. La guerra programada per Putin demostra l’orgull d’una política que no és un servei a la humanitat sinó l’esclavatge. Però Putin no és cap déu i serà víctima de la mort. La seva filosofia, que no és comunista, podrà posar pals a les rodes sense poder aturar el procés d’una convivència humana que aspira a la democràcia. Una convivència democràtica compleix el procés iniciat en el paradís terrenal per esdevenir paradís celestial. El procés, malgrat els entrebancs avança, complint, encara que molta gent ho negui, la filosofia humana de la Bíblia, filla de la teologia divina. El ser persones dignes és fonamental per poder entendre i complir el missatge evangèlic d’oferir la pròpia vida per la pau salvadora. I la democràcia és un procés històric de llibertat de més de tres mil anys d’història. El comunisme defensava una filosofia molt humana que un egoisme polític se n’apoderà amb actuacions absolutistes servint-se de la mort dels contraris per imposar-se. El fracàs comunista és el rerefons de la guerra de Rússia a Ucraïna per frenar la democràcia amb la pretensió de dominar el món. No passarà de pretensió. La raó ens la insinua els empresonaments dels russos que no pensen com Putin. Les diferències no raonades disgreguen i condemnen. Dissortadament en el mon suposat demòcrata hi ha diferencies rosegadores. No fan tan mal com una guerra, però porten a la mateixa fi. Fer desaparèixer. La meva confiança rau en el fet que la democràcia és un servei a les persones per assolir una convivència en pau, filosofia humana de pensament evangèlic. L’amenaça de Putin amb armes nuclears està condemnada al fracàs. Pot fer molt mal, però no assolirà les seves pretensions. Les pretensions de la història són l’assoliment d’una convivència en pau i la natura s’hi solidaritza perquè els humans són criatures del mateix pare, creador del regne terrenal amb projecció celestial. Personalment penso que la democràcia és el procés que ha de tenir cura del jardí terrenal per esdevenir celestial.