Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 21 de maig del 2022

INVIOLABILITAT, DISPENSA DE RESPONSABILITAT

 

No puc entendre que una persona no sigui responsable només en determinades circumstàncies i molt menys quan es tracta de persones amb poder. Personalment penso que quan més autoritat s’exerceixi, més responsabilitat li cal. Pot una llei eximir de responsabilitat, per exemple al Rei, per un acte contrari no només a la llei sinó al respecte de les persones?  La responsabilitat no afecta als càrrecs sinó a les persones. I una persona irresponsable no se la pot declarar inviolable. Irresponsable és aquella persona que afecta directament a la dignitat de l’ésser humà i de la seva col·lectivitat. La vida pública de l’ex-rei d’Espanya té molt a desitjar des de l’humanisme i de la moralitat. I la Constitució Espanyola el declara inviolable. Segons el meu entendre inviolable és aquella persona que no pot sancionar-se perquè no és lliure, des del moment que només pot actuar d’una manera. I si no és lliure no és persona. És concebible que una persona pugui ser lliure per unes relacions i per altres no? En l’article, publicat a l’Ara del 18 de maig de 2022 amb el títol IMMOBILISME AL PODER, Josep Ramoneda afirma: “El fet que no pugui ser condemnat no treu un gram d’indignitat al comportament de Joan Carles I”. I encara sem fa més incomprensible una Constitució, norma política protectora de la convivència, declarant inviolables a persones amb càrrecs de poder. I l’article 56, en el paràgraf 3, ens diu: “La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa l’article 65,2.” Sorprenent. I em pregunto, quina utilitat té el Rei? Si les seves disposicions no tenen valor sense ser validades per un altre poder, qui és el responsable? Incomprensiblement, ha  de validar a un inviolable un altre poder que és violable. I l’article 64 ens diu qui són aquest altre poder. Llegim: 1.- Els actes del Rei seran referendats pel president del govern i, en el seu cas, pels ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern i la dissolució prevista en l’article 99 seran referendades pel president del Congrés. 2.-Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin.” No entenc la necessita d’un rei si el valor de les seves decisions i actes no depèn d’ell sinó d’altri. On sí té valor la seva voluntat ens ho confirma l’article 65,2:” El Rei nomena i relleva lliurament els membres civils i militars de la seva casa.” Encara sem fa més incomprensible la figura del Rei. Els nomena ell i els paga l’estat. Qui ho referenda? No li trobo el sentit, ni la raó. I l’article 99 encara em fa més incomprensible la figura del Rei en una democràcia. Paràgraf 1: Proposa candidat a la Presidència del Govern. 3:- El Congrés ha d’aprovar la proposta i una vegada acceptada el rei el nomena. 5.-Si complerts tots els requisits legals no fos aprovat el proposat a President, el rei dissolt les dues cambres i convoca noves eleccions amb el referendament del President del Congrés. Francament només una figura sense autoritat legal. Una monarquia parlamentària és realment una democràcia? En una democràcia el càrrecs són elegits per votació popular. Ho ha estat la monarquia? No és una anomalia democràtica? Acceptem, que no. Però el rei ha de ser votat. I això no és compleix. És legal? Crec que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada