LA POLÍTICA ESPANYOLA NEGACIÓ DE LA SEVA FILOSOFIA

 

Els grans partits espanyols de dretes i d’esquerres repeteixen fins a l’avorriment el deure de complir la Constitució sense tenir cap escrúpol de canviar aquell article que els contradiu. La manipulació esdevé llei. Però la manipulació és una llei que el dia menys pensat estrangula el manipulador. No és una estrangulació ràpida sinó sense presses, aquella que fa mal però li permet al manipulador vantar-se dels seus actes no adonant-se que s’està ofegant. El preàmbul de la Constitució ho palesa amb prou claredat quan afirma que és un desig. Fem una ullada al Preàmbul.

“La Constitució espanyola, amb el DESIG d’establir la justícia, la llibertat i de promoure el bé de tots els que la integren, en us de la seva sobirania, proclama la voluntat de ...” Fem una ullada als sis desitjos o voluntats:

1.-Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis amb un ordre econòmic i social just”.

Una garantia que per a la majoria d’espanyols, malgrat la sobirania que els hi  reconeix, són cada dia més pobres i menys lliures.

2.-Consolidar l’estat de dret que asseguri l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular.

Les autoritats com escolten la voluntat popular en les seves manifestacions? Enviant la policia, I així el desig continua i no es desobeeix. L’imperi de la llei, girant el mitjó a l’inrevés: donar la raó al poder i negar-la a qui la professa, el poble manifestant-se.

3.- Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Em crida molt l’atenció la distinció entre espanyols i pobles d’Espanya. Significa que els ciutadans dels pobles d’Espanya no son espanyols? I si son espanyols perquè no es respecten els drets, les cultures, les tradicions, les llengües i les institucions? Per què la policia em pot detenir si li contesto en català quan la Constitució diu que parlar castellà és un dret i no un deure? Conèixer és, un deure, parlar és un dret. I els drets s’han de respectar segons la llei. Per què aquest dret no es respecta?

 4.-Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

Tots els espanyols tenen una vida digna? Protegeix l’estat la cultura quan el pressupost de les despeses, el de la cultura és el més pobre? Protegeix l’economia dels ciutadans quan els impostos desgraven un percentatge molt més petit a les grans economies i empobreixen les petites? Molts espanyols pateixen fins i tot misèria. Vaja manera de complir el desig. Sense complir-lo, compleixen, i tan contents.  

5.-Establir  una societat democràtica avançada.                         

El desig es fa cada dia més gran, perquè la democràcia no avança, retrocedeix fins a desaparèixer en massa ocasions. Europa n’és testimoni. I darrerament una altre testimoni: el Catalangate.

6.-Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.

Sincerament, l’incompliment d’aquest desig és massa clar i no calen exemples. N’hi ha prou amb el reconeixement del Marroc? O amb la guerra de les armes que no existien?

Un estat que manipula la filosofia de les seves lleis, és un estat democràtic? I si aquest estat forma part de la Unió Europea, quin respecte es mereix? Només una tercera pregunta: respecta de veritat l’estat espanyol la voluntat dels seus ciutadans? Personalment penso que no. Quan un estat oblida la filosofia del seu poble nega la seva realitat i veritat.