L’ÉSSER HUMÀ BÀSIC EN LA FILOSOFIA DE CONVIVÈNCIA

 

Entenc per ésser humà la igualtat entre l’home i la dona definida en les diferències. I les diferències especifiquen la raó de ser i la filosofia de la convivència, quina tesi no és altra que la paternitat i la maternitat. Senzillament la història necessita l’escalf de l’amor maternal i del paternal amb les característiques que la naturalesa els ha diferenciat. El maternal és més emotiu i sentimental i el paternal més real i pràctic. Les diferències creuen enfrontaments sovint violents. I es produeix una història marginant la dona, com hom palesen els més de vint-i-un segles, no es compleix el seu objectiu equilibrador i pateix les malalties per desigualtats. Qui se n’ha emportat la pitjor part és la dona però l’orgull masculí ha estat incapaç de prescindir de la seva col·laboració que d’una manera intel·ligent i eficaç sempre hi ha aportat. Un dels exemples més clars i antics el trobem en la mitologia en la que també s’ha divinitzat la dona, com per exemple, la deessa de l’amor. Un altra argumentació la trobem en la bíblia. I en la història com una dona ha fet canviar la voluntat de reis i monarques. La humanitat ha reconegut el seu treball en diferents sectors que configuren la convivència. I aquests sectors són: religió, política, economia, cultura i civisme amb les subdivisions de cadascun. El segle XXI en palesa l’esclat més potent del feminisme al món. Un esclat guanyat a pols però amb el risc d’emmirallar-se massa en el masclisme contagiant-se dels seus defectes. Hi falta aquell diàleg que valora l’exercici de la llibertat i els seus fruits. I la convivència pateix, malgrat els avenços, massa desigualtats, essent la més gran la fraternitat que es vol millorar amb la sororitat. Les dues paraules signifiquen el mateix, fraternitat en el masclisme, sororitat en el feminisme. I el perill està en les comparacions. L’equilibri el porta la solidaritat. Fraternitat i sororitat han de dialogar en la igualtat en l’assoliment dels objectius en els que les dues concepcions hi són imprescindibles. Com? Amb una maternitat i una paternitat desenvolupades en l’amor universal. En la convivència humana els dos conceptes hi són necessaris, imprescindibles i insubstituïbles. I per aquesta raó sense la presència femenina els objectius globals de la convivència crearan una història falsificada. L’ésser humà és un microcosmos però un microcosmos diferent en el masclisme i feminisme però complementaris en l’assoliment dels objectius històrics, siguin religiosos, polítics, cívics, econòmics i culturals. En les culturals les seves subdivisions: ciència, filosofia,  art, poesia i música. I en aquesta filosofia de convivència, els masclisme ha desvalorat i expulsat la dona però no ho ha assolit. Sempre hi ha estat present i protagonista. I quin és aquest llibre filosòfic? Senzillament el cos humà, el de l’home i el de la dona. Només cal saber llegir-los. I no oblidem que la dona i l’home són lliures amb les conseqüències i obligacions que comporta.