LA LLIBERTAT ÉS CAMÍ DE PAU

Quan em pregunto què  és la llibertat, la història em dona respostes plenes egoismes. I aquests egoismes tenen forma de llei. Només hi ha una llei que em  dona tranquil·litat, la llei de l’amor promulgada per Jesús crucificat. La llei que ens ensenya a estimar a l’altre encara que es declari enemic nostre. En l’organització dels diferents models de convivència humana hi descobrim que la llei més promulgada és la llei de les armes. No és la llei de la llibertat. No és que en el mon no s’hi promulguin cada dia missatges alliçonadors. Però  aquest missatges ni es llegeixen per que ens obligarien a pensar. En el món en l’actualitat s’hi viuen tres sacsejades que amenacen la vida de la humanitat. El Canvi climàtic. La guerra d’Ucraïna i els Terratrèmols de Turquia i Síria que han causat més de 45.000 morts. I la pregunta que em faig: quina responsabilitat hi tinc? La meva conducta humana es mou en el camí de la pau? Com tracto la natura? Quan menjar llenço a les escombraries? Sé que aquest menjar és responsable de la contaminació de l’atmosfera? Si tots el ciutadans d’Europa i Rússia complíssim la llei de l’amor, hauria Putin declarat la guerra? Les construccions que s’aixequen en el món tenen la cura necessària per conèixer les condicions del subsol per poder edificar? El poc respecte a la llibertat i la pràctica esbiaixada que se’n fa està al darrera de les causes que avisen a la humanitat. La humanitat va rebre l’encàrrec de poblar la terra i tenir-ne cura. Però la humanitat no ha estimat la terra ni als seus germans i germanes, s’ha estimat a ella mateixa a costa de malmetre la terra. És veritat que les responsabilitats tenen les seves diferències, però aquestes diferències tenen un objectiu comú, la pau universal. Quan les diferències només porten a satisfer egoismes personals la humanitat i la natura en surten perjudicades. I allò que és pitjor rau en el fet que la màxima autoritat humana de treballar per la pau, només treballa per la guerra. Les fàbriques d’armes factors de riquesa dels poderosos. La natura no entén d’egoismes i si se li trenca el ritme, es trenca la normalitat i es produeix el desastre. I tots hi tenim la nostra responsabilitat. La meva conducta aconsella les armes? Si és així ha de demanar perdó als perjudicats.