En un mon en el que
la legalitat vol ser la garantia de la convivència, la seva imatge denuncia
absències que obliguen a pensar. Una de les absències és la del dret natural.
El dret natural té un sentit religiós perquè la natura és una creació divina. I
la suplantació de la característica religiosa dels drets porta a mancances de
convivència perquè es nega el conreu necessari a l’arbre de la vida. No oblidem
que l’arbre de la vida que dona fruits es l’ésser humà que viu en convivència
amb altres arbres del jardí de la història. Cada arbre és independent
responsable dels seus fruits que són les obres però aquesta independència no li
priva de col·laborar amb els altres, col·laboració que millora el seu
arrelament en el jardí, arrelament que en la història proclama la seva
dignitat. Perquè és l’exercici de la llibertat la raó de la seva veritat i de
la seva passió. La pròpia veritat amb la corresponsabilitat passional garanteix
la llibertat personal a la vegada que la col·lectiva i posa les bases del dret
a la independència personal i de poble. Les relacions humanes deixen de ser
signes creatius de convivència quan els seus objectius deixen de banda el
diàleg amb la natura i la flora i la fauna, oblidant que son creatures del
mateix Creador. Fer malbé la natura com la desforestació que pateix el Brasil
és un crim contra natura que desnaturalitza
la política i l’economia i nega la veritat religiosa deixant desprotegits els éssers
més pobres del cosmos. La mancança del sentiment de religiositat és la base de
la caritat sense la qual l’egoisme humà
arriba a negar el dret a la vida a conciutadans. I el súmmum de la criminalitat,
matar en nom de Déu. No es respecta cap dret humà, com el dret a la vida que és
fonamental. No respectar el dret dels éssers humans i dels seus col·lectius,
pobles o nacions, a la seva independència és una declaració de manca de
llibertat que deixa les persones en el mon de la irracionalitat. La garantia
amb la que els estats argumenten el seu poder ens ho demostra. Les lleis actuen
a segon terme, perquè el primer i principal son les armes. La guerra de Rússia
contra Ucraïna ho palesa al segle XXI. A la humanitat no se li reconeixen els
drets naturals. Raonant amb sentit religiós, que també ho és el de la
naturalesa, la política actua al marge de la llei natural, llei superior a la
escrita. El seu resultat conviure sota la pressió del crim. Uns i altres es
fonamenten en les armes per imposar la seva llei de convivència. I una
convivència imposada, primerament no és lliure, i tampoc humana. Malauradament
no es respecta la independència dels pobles fruit del dret natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada