TÉ SENTIT VIURE SENSE FE?

 

Els mals moments de la vida provenen massa sovint d’entrebancs de fidelitat. De fidelitat a un mateix, als altres i al Ser Suprem que ens garanteix una vida futura infinita. Caminar sense fe per la vida es corre el risc de continues entrebancades. No es té seguretat i en la recerca del benestar tot si val i s’acaba posant la confiança en els bens materials. I aquesta confiança porta a l’egoisme que et fa sentir superior als altres i la pròpia felicitat està en el passar-ho bé, independentment del mal que la teva vida provoqui en els altres. L’altre es converteix en un esclau al teu servei. I arriba el punt que et sents amo de la seva vida. La fe en tu mateix s’ha convertit en autoritat sobre el teu entorn. I no només les persones, sinó també la natura, son considerades servidors teus. És el màxim de la pobresa humana en el treball per assolir la pau universal. Convertit en esclau de tu mateix et sents impotent davant d’un missatge de la natura. Com tampoc la teva supèrbia pot entendre que un altre t’allargui la mà per ajudar-te. I és molt important l’encaixada d’una persona que vol ser amiga. Encara que et sigui difícil entendre la bona predisposició de l’altre, el teu orgull comença a sentir-se incapaç i arriba el moment en que conviure té sentit. La fe de l’altre en la teva amistat obre la porta a la teva fe en els altres. T’adones que caminar sol per la vida és una incongruència. I una qualitat comença a fer forat. La humilitat. No et sents superior i descobreixes que la fraternitat és la solució dels problemes egoistes. Arriba un moment que la fe és tan necessària que et fa obrir els ulls i comences a entendre que la més necessària porta a reflexionar sobre un poder superior al de les persones. La persona intel·ligent supera la seva supèrbia, es reconeix impotent sense l’ajuda del Senyor Creador. La saviesa porta a reconèixer que la finitud humana amb els seus desitjos d’infinit és camí d’humilitat i de fraternitat universal perquè els humans i tots els éssers de la terra són fills del mateix Pare, Déu. La fe en Déu és la garantia d’assolir una convivència universal en pau.