Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 30 de gener del 2023

LA MORT GERMANA DE LA VIDA

El sentit íntim de la paraula juga un contrasentit al que en realitat se li dona. Morir no és un mèrit i la paraula mort és i ha estat la més manipulada fent-la enemiga de la vida. Quan naixem ja ens acompanya i ho ha de fer fins al darrer sospir de la vida. El naixement és començar i la mort és el final però un final molt especial perquè és el començament d’una altra vida. La mort és el traspàs del que havia de ser una transformació de la vida terrenal, jardí terrenal, a la vida celestial, jardí celestial. Sant Pau ho expressa clarament quan afirma que a l’arribar la fi del temps no tots morirem però tots serem traspassats. La mort és la companya de la vida que posa fi al nostre temps. La mort és una sanció que pot donar dret si existeix penediment i es demana perdó a recuperar l’entrada al jardí celestial. I aquest dret l’avala la mort i resurrecció de Jesucrist. Però dissortadament els humans han tergiversat els objectius i el privar de  vida l’han convertit en un fals mitjà de bastir la pau. Hem arribat a la incongruència que una persona mortal, com és un president, determini assolir la pau del seu poble matant als contraris, essent ell mortal també que pot morir amb el seu egoisme de poder. Un nou nat en la seva fitxa natal hi descobreix, que a ell com tots els humans, la mort li obrirà la porta de l’altra vida. La veritat bíblica de la mort no és acceptada per el concepte que en té la veritat política. La veritat bíblica ens alliçona amb un futur conquerit per l’amor, la veritat política ens alliçona en el temps argumentant que la solució són les armes. És la més greu vulneració del dret a la vida tant dels ciutadans morts innocents com dels soldats dels dos bàndols. Una guerra és la manifestació de la més greu vulneració del sentit del concepte persona, que amb la maternitat i paternitat, son el perquè de la supervivència en el temps de la humanitat. En la política no s’hi practica l’amor, sinó l’egoisme masclista que ha impedit l’amor maternal. I el resultat han estat les guerres i les morts. Una violació criminal del dret  a la vida i de la convivència dels pobles. La pau de la humanitat no serà possible mentre matar sigui argument de pau i la mort no sigui la companya del temps vital i la política el compliment fonamental que és el de la paternitat i la maternitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada