No soc historiador, estimo la filosofia, i penso. Els
drets els tenen les persones i també la natura. L’ésser humà és lliure,
independent en el seu pensar i també en el seu actuar amb limitacions.
Catalunya és lliure amb els seus ciutadans. I el procés de la seva
independència només el poden regular els catalans. Només un poder superior als poders
humans regula les seves vides. I el pensament és lliure amb possibilitat
d’error. També és lliure amb possibilitat d’equivocar-se qui s’empara en la
llei per negar el dret a la independència de Catalunya. La història és un
procés formador de convivències en base a les relacions que aconsellen les
diferents maneres de viure programades per la cultura. El procés històric, que
ha configurat la Catalunya del segle XXI, és canviant com també ho és la
configuració d’Espanya. Els pobles no viuen en models inamovibles i els
responsables de l’Estat Espanyol ho saben. L’essència d’una nació no la
defineixen les lleis que estan al servei d’ella i l’exemple el tenim en Espanya
que el seu estat proclama indivisible i no ho ha estat, ni ho serà mai. La
geografia de la península ibèrica ha presentat diferents models polítics en la
història. La terra és espai d’acollida de ciutadans i pobles regulada no sempre
per polítiques de filosofia humana si no de filosofia econòmica com l’actual.
Quan l’economia, que és un servei, esdevé poder polític, la història
emmalalteix greument, com ho està en l’actualitat. I Espanya està molt malalta
com ho palesen els partits polítics que es creuen que són garantia de
convivència i entre ells professen la vergonya de l’odi, com ho manifesten les
seves
paraules. La veritat de Catalunya
no encaixa en les normatives ni del PSOE, ni del PP que per més inri han situat
Espanya en una democràcia d’esperit franquista. I aquesta circumstància la
porta de la mà cap el fracàs històric. Crec sincerament que el fracàs està
provocat per una Constitució, que ha estat manipulada, escrita primer sota
l’amenaça de les armes i manipulada desprès per interessos de partit. L’article
155 és una clara demostració quan és còpia de lleis feixistes. Malgrat els
entrebancs, Catalunya escriurà la història dels seus drets, de la seva veritat
cultural, que és llibertat, i també perquè la seva independència serà model de
convivència entre pobles, propiciant un model d’igualtat, llibertat i
fraternitat. En aquesta filosofia el Papa Francesc ens marca el camí començant
per la importància que hi té la persona en el reconeixement de la convivència.
Ens ho diu clarament el paràgraf 106 de la FRATELLI TUTTI. “Hi ha un
reconeixement bàsic, essencialment per caminar vers l’amistat social i la
fraternitat universal: percebre quant val un ésser humà, quan val una persona,
sempre i en qualsevol circumstància”. L’estat espanyol no fa aquesta valoració
de les persones catalanes independentistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada