CALLAR LA VEU DEL POBLE UN GREUGE CONTRA NATURA

 

El dret a manifestar les opinions pròpies és un dret natural que comporta la llibertat. I aquest dret té la garantia de la Constitució espanyola en els articles 15 i 16. L’article 15 condemna clarament l’actuació de la policia contra els ciutadans que l’1 d’octubre pacientment defensaven el dret a vot. Diu la Constitució en l’article 15: ”Tothom té     dret a la vida i a la integritat física i moral, SENSE QUE EN CAP CAS, ningú no pugui ser  sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans i degradants.” El crit “a por ellos” no és degradant? Els cops de porra, no són inhumans? El paràgraf 2 de l’article afirma: “Ningú no podrà ser obligat a declarar quan a la seva ideologia, religió o creences”. Els dos articles defensen els drets dels acusats en el procés contra Catalunya. I un detall en relació a les declaracions de la policia, la paraula “creences”. Si ningú està obligat perquè s’acceptava els testimonis que recolzaven les seves acusacions en creences? Les paraules de l’article 15 SENSE QUE EN CAP CAS  no deslegitimen les acusacions contra Sànchez i Cuixart que damunt d’un cotxe demanaven a la gent respecte? D’acord amb l’article 16 es té dret a defensar ideològicament la independència. I encara amb la Constitució a la ma es pot anar més lluny. El paràgraf 2 de l’article 9 diu: “Correspon als poders públics de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impideixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. El Tribunal Constitucional és un poder públic. Va promoure la llibertat i la igualtat dels catalans acusats i a la Nació Catalana? Va remoure els obstacles que impedien o dificultaven la democràcia? Va facilitar una verdadera participació en la política? Els fets demostren que s’actuà contràriament. Si a l’anàlisi del compliment de la llei hi afegim la negació de la història,  l’estat espanyol encara en surt més deslegitimat. Catalunya és el primer poble del món que va tenir una constitució. Si parem esment en qui i quan va tenir bandera, Corts, president i constitució, Catalunya se n’emporta la palma. Bandera: Espanya 1785 – Catalunya 1050. Corts: Espanya 1834 – Catalunya 1192. Primer president: Espanya 1823 – Catalunya 1359. Primera Constitució: Espanya 1812 – Catalunya 1203. Catalunya amb la història com a testimoni té dret a ser estat. Donades les circumstàncies actuals, la democràcia té la paraula i la paraula demana un referèndum. Mariano Rajoy quan va aplicar l’article 155 a continuació va organitzar unes votacions. El resultat fou favorable al vot independentista i la resposta política fou l’empresonament. Em pregunto: quin paper hi juga la Justícia? Cadascú que ho valori. Callar la veu del poble és manipular la Constitució que en l’article 2 afirma: “ La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual depenen els poders de l’estat.” Els catalans amb el DNI (que ens fa espanyols) a la mà tenim dret a votar en llibertat d’acord amb les nostres idees. Si no som demòcrates la convivència sempre la dominarà la llei del més fort, mai les persones dignes. La voluntat és fer callar la veu del poble com ho ha palesat la reunió a Barcelona dels Presidents Espanyol i Francès afirmant que el procés ja no existeix. El poble català proclamarà la seva veritat. I a continuació comprovarem si l’estat espanyol és o no demòcrata.