El risc de la
convivència és un missatge a la humanitat que s’està jugant la seva
supervivència. I en un temps en el que la ciència desperta esperances d’un
futur històric de fraternitat millorant la base de llibertat, igualtat i
fraternitat. La convivència no és només bona entesa entre els humans, és també
el tracte dels humans amb la
natura. No
tots els éssers humans respecten la flora, la fauna i la natura en general. Una
de les demostracions de bona germanor són els àpats de diades personal o
col·lectives. Però dissortadament els àpats esdevenen ocasions de
malbaratament d’aliments que contaminen.
El canvi climàtic denuncia aquestes contaminacions que no són les úniques. La
naturalesa es revela contra els maltractaments contaminants. En una entrevista
el Director de l’Agència de residus de Catalunya informava que el malbaratament
d’aliments a casa nostra era de 262.471 tones anuals. Aquestes tones en el seu
procés aporten 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle produïts per 20300
automòbils mentre circulen.. Unes dades molt indicadores de la urgència de
reciclar. Els humans són naturalesa i esdevenen doblement acusats per
contaminar i per ser objectius contaminats. Però la humanitat pot evitar
contaminacions i de retruc netejar el clima. És una tasca de germanor global.
Dissortadament certs sectors de la humanitat manipulen la germanor globalitzant
la riquesa en poques mans creant un clima de pobresa en una gran majoria. La
natura és sàvia i el canvi climàtic amenaça a la globalitat humana, a rics i
pobres. I rics i pobres amb germanor han de normalitzar el clima. Qui més
contamina, més ha de treballar. I el gran contaminant és la riquesa. Arribats a
aquesta conclusió apareix un gran responsable de la germanor universal, la
política, que no entén el significat de germanor perquè és la culpable de la
desproporció en el repartiments de la riquesa. Les diferències en la
convivència han de ser proporcionals d’acord amb la saviesa de cada persona en
el desenvolupament de la seva vida. I la saviesa pateix la manipulació de la
política. Ser savi no consisteix en conèixer molts temes sinó en com en treu el
degut profit. I dissortadament no tothom hi fa aportacions positives perquè la
cultura no és objectiu principal de la política i molt menys quan ha esdevingut
escolanet de la gran economia. Quan una persona desentona en el compliment dels
seus deures individuals i col·lectius esdevé un manipulador per manca de
cultura. I la política hi contribueix amb els pressupostos més pobres en
relació amb els militars. Quan en un col·lectiu els arguments no són paraules
sinó armes, la convivència no serà la pau si no l’odi de l’egoisme personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada