UNITAT POLÍTICA EN LA GLOBALITZACIÓ DELS POBLES

Lluis M. Xirinacs en el diari Avui de l’11 de novembre de 1978 en l’espai “al servei d’aquest poble” publicava l’article CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA en el que s’hi llegeix: ”Cal liquidar el franquisme que s’amaga encara amb gran força darrera dels grans Bancs, de l’Administració i de les altes institucions  de l’estat. No hem pogut imposar la ruptura. La neteja és llarga i difícil”.  Quaranta cinc anys desprès aquestes paraules continuen vigents. Les seves grans teories com són LA FILOSOFIA DEL GLOBALISME, tesi aprovada amb la nota “summa cum laude” i LA MONEDA  TELEMÀTICA lloada en la seva presentació internacional, continuen en el calaix dels records en el món de la política espanyola. Sortosament La Fundació Randa-Xirinacs hi treballa. Un tema molt alliçonador el trobem en la definició de la paraula UNITAT. Quanta raó té Xirinacs quan  s’escolten i es llegeixen declaracions com la següent del ex-president del Tribunal Constitucional que exercí el càrrec durant quatre anys més a l’haver caducat el seu mandat. Quina manera d’actuar amb justícia incomplint la llei! Paraules seves són, un cop dimitit: “A Espanya només hi ha una sobirania nacional, la del poble espanyol, i expressada solemnement el 6 de desembre de 1978 amb l’aprovació de la Constitució”. I no parlem del President del PP quan acusa al President Pedro Sànchez acusant greument als independentistes catalans de conspiradors contra la unitat d’Espanya, independentistes que legalment la Constitució els hi permet ser congressistes i senadors. Els dos personatges citats allò que haurien de fer és llegir millor la Constitució i estudiar l’etimologia de les paraules i els seus sentits. S’han   dedicat mai al sentit lingüístic i matemàtic de la paraula unitat? Pregunto si l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea deixa de ser una “unitat”. Quin sentit hi té la unitat? Un sentit moral d’intel·ligència raonant. Els pobles d’ Espanya, Catalunya, Euskadi i Galicia no tenen dret a ser una unitat en l’estat espanyol? El globalisme és una unitat amb moltes diferències en la que cada diferència és una unitat. A l’estat espanyol el globalisme unitat el configura l’economia, que actualment també és poder polític. La política és un escolanet de la gran economia. Xirinacs ens diu que la neteja de la democràcia és llarga i difícil. 45 anys són molt llargs però dissortadament no sembla que es vulgui consolidar sinó més aviat, desfer. Hi ha tres tasques d’estudi per assolir la democràcia: conèixer i aplicar la filosofia del globalisme, la de la teoria de la moneda telemàtica i la tercera, opinió personal meva, estudiar la filosofia de l’encíclica del Papa Francesc GERMANS TOTS.