La llibertat de les
persones, que tenen cura de la llei política, tendeix a convertir en esclavitud
els drets i deures naturals. Cap llei política és superior a la llei natural.
Només l’orgull personal d’autoritats humanes defensen les lleis polítiques
dictades pels humans, éssers limitats i per tant imperfectes, essent també
imperfectes les seves lleis. Aquesta possibilitat d’imperfecció pot ser
considerada per una intel·ligència sàvia raonant la necessitat i urgència de
ser estudiada i adequar la seva redacció a la convivència pacífica. Un progrés
de tot procés comunitari no és històricament convincent sense la valoració de
les aportacions culturals dels ciutadans. La configuració d’un poble està
regulada per les relacions humanes amb situacions de
diferències físiques i psíquiques,
manifestades per la creativitat conjunta de dona i home, maternitat i paternitat.
Organitzar la convivència d’un poble oblidant el deure de la dona d’aportar-hi
els seus coneixements i dots creatives suposa criminalitzar el feminisme per
incapacitat vulnerant el dictat de la natura. Trencar la relació mare-pare
incompleix la norma de creixeu, multipliqueu-vos i pobleu la terra. Pobleu la
terra no significa, que la dona és una màquina de fer criatures, sinó una
artista de l’existència humana amb
l’acte creatiu abraçant mare i pare. Aquest inici generador de la història ha
estat greument manipulat quan s’ha arraconat la dona valorant excessivament l’home. Als nostres
dies la valoració de la capacitat creativa i organitzadora de la dona juga una
relació social amb protagonisme femení en política, religió i cultura amb
idees, sentiments i fets que no responen a la igualtat maternitat paternitat.
Per les dues parts, penso, la llibertat pateix tensions que desnaturalitzen els
fonaments diferencials del ser persona. Dissortadament la política en la seva
legislació regula per llei sobre la llibertat de ser mare desenfocant aquest
dret vers conclusions que neguen la voluntat quan el procés ja està en camí. En
el procés de la llibertat observant els models estatals de les diferents
nacions, s’oblida massa que la raó es fonamenta en el ser persona. No hi ha
poble sense persones, no hi ha política sense persones. La força creativa de
les persones rau en el fet de ser natura i el procés de la llibertat dels
pobles es fonamenta en la naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada