La imatge de la
humanitat en el segle XXI denuncia una infecció de les relacions humanes que
corroeix la convivència. La corrupció amb el doble efecte imposa el poder i la
misèria amb les respectives conseqüències. Per una banda catapulta en el poder
l’economia, senyora de la política i per l’altra procura arraconar la religió
amb la cultura del respecte als humans pel sol fet de ser humans prescindint o
negant l’existència d’un Déu pare. En la història actual la política i la
religió viuen un enfrontament en el que la salut de les persones es veu
manipulada amb conseqüències tan greus que ofegar en el mar o fer morir amb la
guerra els més pobres, és signe de progrés. Sortosament, aquest signe, malgrat
la manca de poder, té el suport de les persones que pensen i pertanyen a
diferents religions. La lluita és una lluita d’oblits. Oblidar a l’altre amb el
poder de les armes és sentir-se totpoderós, i sortosament li ha arribat el
moment de la por al cos. Ha estat la natura que els ha posat entre l’espasa i
la paret. Ells també corren el risc de ser víctimes de la tragèdia dominadora.
En el mon hi intueixo dues filosofies de convivència, aparentment una més
poderosa que l’altre però la més feble amb més sentit humanitari, la política i
la religió. El front sense religió sent la urgència d’un diàleg que sense fer
soroll el front religiós li està estenent la mà. Dissortadament l’escàndol
econòmic, sexual i diferències culturals ha minvat credibilitat a la religió
malgrat l’existència en les seves files de persones santes. I son aquestes
persones santes, capellans, ciutadans i ciutadanes cristianes des de la
humilitat les que amb la coherència de la seva vida obren els ulls. La
convivència humana reclama amb urgència una filosofia de pau que li nega la
política controlada i dominada per l’egoisme del poder econòmic que manipula la
ciència per augmentar el seu poder amb noves armes capaces de sacrificar la
humanitat sencera i el seu entorn. La saviesa de persones dignes tenen
capacitat dialogant des del respecte per fer entendre que el diner és un servei
i no una filosofia de vida. Les persones egoistes també tenen el seu sentit vital
que davant la imminència d’un perill les pot aconsellar a dialogar amb qui
pensa diferent i entendre que les diferències són argument de progrés. Entendre
el significat de progrés és un pas molt important per assolir consensos i
entaular el diàleg necessari i urgent entre la política i la religió. Política
i religió donen sentit a la convivència universal pacífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada