RESPECTAR LA MORT, UN DEURE DE LA SOCIETAT

 

La mort en tots els moments de la història pateix protagonismes que es desentenen de la germanor per transformar-se en rancors i odis. Conversar amb la mort és la saviesa de les persones intel·ligents que Francisco de Quevedo detalla com segueix:”retirado en la paz de estos desiertos, como pocos, pero doctos libros juntos, vivo en conversación con los difuntos y escucho con mis ojos a los muertos...”pensament que Sant Pau escribia als Conrintis “fa que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús compartí aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar als que, per por de la mort, eren esclaus tota la vida.” No hem tenir-li por a la mort. És la gran amiga de la vida, companya en l’existència fins que aquesta esdevé veritat infinita. Malauradament el gènere humà ha estat i és el gran manipulador de la paraula mort. Ha anat tant lluny que algunes, massa, persones l’han convertida en el seu déu. Les ànsies de poder són tant fortes que volen ser senyores de la vida per sentenciar a mort als seus suposats contraris. Quin és el sentit de la mort? El de ser la porta de la immortalitat. Es pot opinar que és un contrasentit. Només l’egoisme humà la perverteix. El Fill de Déu, fet home, va morir crucificat, definint la transcendència del fet de morir. Aquella eternitat a que l’ésser humà renuncià amb la seva desobediència, el Fill de Déu encarnat amb la seva mort retornà l’esperança de la  gloria celestial. Dissortadament la mort és la gran protagonista de la història però amb finalitats de pau sinó tot el contraria amb finalitats de venjança. Cada dia la mort, no aquella que és germana de la vida, sinó aquella que és odi i venjança, omple pàgines de la premsa. Hi ha moltes maneres de passar a la història, unes dignament pel respecte que han manifestat als fills i filles de Déu, altres per l’odi contra éssers humans. La mort de moltes persones és l’abraçada definitiva de l’amor, la d’altres, dissortadament massa, es volen oblidar per sempre pels odis que manifestaven. Només quan la mort serà la porta de la felicitat eterna, la humanitat haurà assolit l’objectiu de la vida, la pau verdadera.