La lectura dels llibres convida a crear una
filosofia de la vida en la que la llibertat esdevé una abraçada. Tal vegada és
la relació social més productiva de la convivència. I ho és perquè els coneixements
relacionats són font d’aigua nova. L’aigua i el coneixement amb germanor li
donen a l’ésser humà la seva vitalitat. Viure és aspirar a una transcendència d’un
futur etern. La temporalitat de la vida té en el naixement de les persones la
meta d’arrencada d’una cursa que té la pancarta d’arribada en el començament de
l’infinit. La imatge humana és el tractat de filosofia que del desig de ser en
fa una càtedra de saviesa. És sàvia aquella persona que té un profund
coneixement d’ella mateixa. S’immergeix en ella mateixa descobrint un futur que
crea la matèria germana de l’esperit i la seva unió en plataforma de la
immortalitat. I aquesta immortalitat és el cim que ha de coronar en convivència
amb la natura i el cosmos. La dignitat de l`ésser humà aspira a una existència
infinita que s’emmiralla en la fe en un ésser immortal. Aquesta aspiració que
la humanitat ha viscut sempre la trobem reflectida ja en els autors més antics
de la història. Dissortadament la intel·ligència humana s’ha passat de rosca i
de bastir una història s’ha passat a definir-se una divinitat. El diàleg que
havia de ser una relació de veneració del ser superior va esdevenir una definició
de divinitat. Senzillament un us gens intel·ligent de la llibertat.
Dissortadament no sabem llegir el llibre de relació humana que tenim davant, un
amic o amiga. L’ésser humà és el llibre més important que s’ha escrit en la
història però dissortadament els humans factors de la història és el llibre que
menys llegim i encara més, no sabem llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada